Una casa sense diaris
Barcelona: Edicions La Campana, 2026 (Penguin Random House)
176 pp
PVP: 21,90€ (paper) / 9,99€ (ebook)
Ariadna Oltra, a Una casa sense diaris, planteja qüestions que a mi també m'han neguitejat aquests darrers anys. I és que no puc negar que visc amb certa perplexitat com en un món inundat de notícies sense fi que ens menen a la saturació informativa, embrutit per la proliferació de notícies falses, tinc la sensació de viure en una societat que no té bona informació; i que la gent tendeix cada cop més als comportaments reactius en lloc de saber reflexionar acuradament sobre la realitat de les coses.
Perquè, com s'informa la gent, sobretot la més jove (i no només)? Doncs cada cop més a través de les xarxes socials, sobretot Tik Tok i Instagram, en espais en mans d'influencers o similars. Les notícies contrastades i elaborades amb rigor per periodistes perden pistonada davant aquesta nova realitat. I aquests joves no tenen cap mania a reconèixer que s'informen així, que les seves referències informatives són aquestes, i que bàsicament es mouen a cop de titular i piulades a X.
Davant aquesta realitat, l'autora, com a professional del periodisme, reivindica el rigor de la seva feina i la posa en valor. Però aquesta realitat és dura, amb tiratges cada cop més modestos de la premsa en paper, vendes a la baixa i cada cop més quioscos que van tancant i desdibuixant un paisatge urbà que resultava entranyable. La premsa cada cop és més digital, amb actualitzacions constants sobre el que va succeint; i això, en un món dominat per la immediatesa, la fa molt atractiva. La gent aprofita qualsevol moment per obrir l'aplicació del diari al mòbil i estar al cas dels darrers esdeveniments que han succeït. Però el que hi ha al darrere d'aquest servei val diners i pel que sembla cada no tothom està disposat a pagar per la bona informació contrastada. Un panorama que genera incertesa a les capçaleres dels principals diaris.
Sóc dels que valora el que em proporcionen els diaris (n'estic subscrit a dos), m'agrada descobrir notícies, llegir-les i trobar columnes d'opinió amb reflexions i punts de vista que em permetin entendre millor el món que m'envolta i contrastar-los amb els meus. Però no crec que representi a una majoria social.
Una cosa maca del llibre de l'Ariadna Oltra és que ens va oferint retalls i anècdotes de la seva vida que reflecteixen el protagonisme que han tingut els diaris de paper. Diaris que han tingut rellevància en episodis de la vida familiar (perquè es guardaven i es posaven a terra després de fregar, per a fer les paperines de les castanyes torrades a la tardor o per encendre la barbacoa) i que ara pot costar mantenir perquè han anat desapareixent de les cases.
He sentit tots aquests records molt propers, perquè jo (que sóc una mica més gran que ella) també els he viscut així.
És un llibre molt amè, de fàcil lectura, que es llegeix en un plis plas i posa damunt la taula qüestions sobre les que és molt important prendre consciència i reflexionar-hi. Ni ella ni jo neguem les moltes coses bones que ens proporciona la tecnologia, però hem de saber acotar-la i reivindicar i posar en valor la bona informació contrastada.
