Que la piulada no ens faci perdre el significat de les paraules

El tuit està esdevenint un nou estàndard de comunicació: breu, impactant, immediat. I com que prima la concisió per damunt de la precisió; l'opinió immediata per damunt la reflexió serena; l'impacte per damunt de la certesa; podem trobar-nos amb que deixem pel camí els matisos que poden arribar a expressar les paraules.
No negaré que és una eina tecnològica poderosa i atractiva, que pot informar al moment de qualsevol entitat o institució sobre la que tinguis un interès, que et permet compartir interessos i descobertes, seguir esdeveniments, opinar al moment sobre quelcom que estigui passant,... Tot això és possible i atractiu. Però els tuits no estan fets per a durar, ho són per a ser consumits en la immediatesa i oblidats poc després.
Quan faig un escrit em preocupa la precisió, trobar la paraula justa, la puntuació adient; com serà llegit per un possible interlocutor. Després de la revisió hi ha moments de dubte i puc canviar coses. Per a mi hi ha un temps que és per a polir i perfeccionar un text. I no tinc gaire clar que quelcom com Twitter ho afavoreixin. 

Les paraules són poderoses, poden arribar a expressar allò més sublim i el darrer avenç tecnològic, però requereixen d'un conreu constant i un treball artesà que van renyits amb la pressa de la immediatesa. 

De la mateixa manera que diem Que el llegir no ens faci perdre l'escriure com una crida a l'equilibri i a no perdre de vista allò que és essencial en l'assoliment d'una llengua, també hauríem de pensar en Que la piulada no ens faci perdre el significat de les paraules. 

Ens hi va quelcom cabdal.