Cartes des del front

Eloi Vila
Cartes des del front
Barcelona: Ara Llibres, sccl, 2012
Sèrie H (Col·lecció dirigida per Sàpiens)
224 pp.
ISBN: 978-84-15224-63-1

S'han escrit molts llibres i de tota mena sobre la Guerra Civil Espanyola: estudis polítics sobre governs i institucions, biografies i memòries dels seus protagonistes, estudis sobre la repressió a la rereguarda, sobre els aspectes militars de la contesa,... Però no en recordo cap com del que avui us parlaré, un llibre que parli directament del drama humà de la guerra amb la veu dels seus protagonistes.

L'Eloi Vila n'ha triat vint a partir de les cartes escrites des del front que se n'han conservat ("Rebre cartes d'algú al front de guerra és tenir la possibilitat de creure que després de la batalla hi ha alguna cosa més. Que algú t'espera, t'enyora, t'estima, et recorda, et desitja,... Una carta et permet oblidar les misèries de la guerra. Una carta és esperança, és futur enmig d'un present devastat") i ha tingut l'habilitat i l'encert de completar-les amb dades personals i biogràfiques d'aquella persona i amb informació del front de guerra des d'on aquella carta s'escrivia. Tot molt ben contextualitzat.
El conjunt dibuixa una panoràmica molt completa de tots els drames que es visqueren. El mosaic que anem completant amb cada cas és brutal: persones joves, que havien format una família i tenien una trajectòria professional consolidada, que ho han de deixar tot per anar a la guerra; dones embarassades que es queden soles amb fills, han de parir i no tornen a veure les seves parelles; el cas d'una persona que ha d'incorporar-se quan fa tot just vuit dies que ha enterrat un fill; el d'un altre que s'ha d'incorporar malalt a mitjans de desembre de 1938 quan ja tot està perdut i del que ja no se'n va saber res més; per no dir dels casos dels que van morir afusellats a la immediata postguerra fruit de l'esperit de venjança dels vencedors, on no van faltar les denúncies falses per enveges i rivalitats. Hi ha testimonis molt colpidors de la bogeria col·lectiva que és una guerra, però en el llibre hi ha molts casos de la mobilització de lleves tant per dalt (de gent en plena maduresa, amb feina i famílies) com per baix (d'adolescents amb tota una vida per davant, la famosa lleva del biberó) amb desenllaços dramàtics en ambdós casos. És la mobilització -tan injusta gairebé sempre- que mou la desesperació. 

Són cartes amb la proximitat dels bombardejos, en situacions de molta precarietat, que transmeten l'afecte per les persones estimades o aquell fill acabat de néixer que encara no s'ha pogut veure; i que no deixen entreveure la tragèdia que està a punt d'esdevenir-se.

És el testimoni dels que van tornar i de com l'experiència va marcar les seves vides; i dels que s'hi van quedar i van tacar de dramatisme la trajectòria de les seves famílies.
El llibre, fidel a l'estil de la revista Sàpiens, és un encert quant a disseny i claredat expositiva. Aconsegueix unir el rigor i l'amenitat amb varietat d'informació gràfica. És molt llegidor i en cap moment es fa feixuc.
El trobo molt i molt recomanable.