No tot és l'accés

Mai com ara havíem tingut la possibilitat d'accedir a quantitats tan ingents d'informació. Internet i el món de les TIC ens han obert un munt de portes i han democratitzat com mai l'accés a la cultura. Però tot plegat... ens ha fet més cultes? Què és el que dóna valor afegit a la facilitat d'accés? La informació no s'assimila automàticament ni es processa per si sola. El que dóna valor a l'accés és l'educació, la formació de la persona. 
El coneixement i també la capacitat de poder tenir opinió sobre un tema són fruit d'una sèrie de factors: l'accés a informació de qualitat té una importància evident, però també hi juguen molt les capacitats de cadascú i la formació que ha rebut. El coneixement i l'opinió no s'improvisen; són fruit d'un treball i d'un procés.
Aquí és on entra el món educatiu. De vegades a l'escola treballem per projectes: definim uns objectius informatius sobre un tema que estiguem treballant, de coses que volem saber, i demanem als alumnes que busquin informació.  És habitual trobar-se amb que poden portar un munt de fulls impresos, amb molta informació, sí, però sense haver-la llegida ni haver valorat si és prou adequada. 
No és una tasca tan fàcil com sembla. Cal definir amb molta precisió els objectius informacionals, ensenyar-los a llegir i valorar si el que han trobat s'adequa al que volien saber, si els serveix. Ensenyar-los a resumir i elaborar el coneixement.
Pot arribar a ser una tasca reeixida i gratificant, però no és gens fàcil. S'ha de treballar molt bé.
El gran repte davant la selva d'informació que tenim al nostre davant és saber trobar el que necessitem i tenir capacitats per pair-ho.