El nou President del Tribunal Suprem, Juan Antonio Xiol Ríos |
L'escola catalana té un model lingüístic que hem decidit democràticament des del consens, que no ha generat problemes de convivència i que ha donat bons resultats acadèmics en benefici de les dues llengües oficials del país. Doncs no en tenen prou. És el setge constant, sense aturador, d'anar més enllà, d'interpretar fins a límits qüestionables les lleis, d'aprofitar qualsevol escletxa o ambigüitat en un redactat per a interpretar ells des del punt de vista més retrògad. I tot això per sobre del que ha funcionat raonablement bé durant més de trenta anys.
He recorregut a la Constitució per a repassar l'article que parla de les llengües.
L'article 3 del Títol Preliminar de la Constitució Espanyola de 1978 diu:
"1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció."
Si d'això en fem una interpretació oberta potser hi cabem tots, però si ha de servir per qüestionar la immersió lingüística i per a segregar en línies educatives per criteris lingüístics tenim un problema molt seriós. Hi han de posar seny per a evitar un trencament, perquè o es canvia la Constitució per a superar les fissures que evitin interpretacions d'aquesta mena o acabarem fora d'ella. No pot ser que els prejudicis carregats de ressentiment d'uns poquíssims, d'una minoria molt minoritària, facin trontollar els fonaments sobre els que hem bastit la nostra convivència i la nostra identitat.
Ara només faltarà que el Tribunal Constitucional posi la cirereta del pastís amb la sentència sobre la LEC a partir del recurs que va posar el PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada