"...fem cada dia una caminadeta saludable per les pàgines d'un bon llibre"

Amb aquestes paraules acabava Emili Teixidor l'article que va publicar enguany a l'Ara amb motiu de la diada de Sant Jordi; un bon resum del que ell creia. Era un activista de la lectura, amb idees i propostes per afavorir l'hàbit lector que no es cansava de repetir allà on el convidessin. El recordo en una d'aquestes xerrades a la Biblioteca del Casino de Manresa durant la Setmana del Llibre Infantil i Juvenil, més o menys de quan va publicar l'assaig La lectura i la vida. 
L'Emili ens deia que estem fets de paraules, que necessitem d'elles per a expressar la nostra humanitat. Reivindicava la literatura com a escola de vida, com un element imprescindible per a educar les nostres emocions, per a sublimar l'experiència de la vida. 
Reivindicava una lectura exigent que afavorís el creixement personal del lector, que li obrís les portes per a gaudir de l'alta cultura; no com un mer entreteniment (que d'altra banda no rebutjava si el llibre estava ben escrit).
L'Emili també va ser al darrera del desenvolupament de la literatura infantil i juvenil a Catalunya, interessat com estava com a mestre i escriptor per a posar a disposició dels nens i nenes d'aquest país una literatura de qualitat adequada als seus interessos; element imprescindible per a crear i consolidar lectors en llengua catalana. 
Cal destacar també la seva tasca com a novel·lista, que ens ha deixat unes esplèndides obres de maduresa, com Pa negre i Els Convidats, on aprofundeix sobre les ambigüitats del comportament humà. 
Crec que era una persona respectada per tothom i molt estimada. S'ho havia guanyat a base de treball i compromís amb la llengua i la nació. Se'n va un dels grans que recordarem amb l'estima que ens va saber desvetllar.