De les vides d'un llibre

Estic acabant de llegir un llibre voluminós del que aviat us en parlaré. L'he llegit amb algunes intermitències al llarg de força temps i m'ha acompanyat per un munt d'indrets. Ha caigut a les meves mans després d'haver passat per les dels meus avantpassats i al llarg dels seus més de quaranta anys de vida s'ha passejat pels prestatges de vàries cases; ha estat per tauletes, llits, balancins, bancs, gandules, butaques, sofàs. Ha estat a cotxes, bars, parcs, terrasses, platges; sempre a la recerca del seu moment. 
I ha patit les primeres gotes d'una pluja incipient, els esquitxos d'una onada, alguna tassa vessada sense voler, la suor de les meves mans. 
L'ús li ha malmès la sobrecoberta de paper; les cobertes de geltex llueixen algunes taques i les marques del desgast, però mantenen la solidesa del cartró ben folrat; el paper comença a esgrogueir-se, però el cosit de l'enquadernació es manté inalterable, té el regust de les coses fetes per a durar. 
Un llibre és viu mentre manté l'atractiu entre els lectors i es fa llegir. És viu mentre sap mantenir-se en el record i queda algú que parli d'ell. Té moltes vides; tantes com lectors. I és bonic recordar la vida que hem compartit al seu costat. 
Aviat tornarà al repòs del prestatge a la recerca d'una altra vida, d'unes altres mans. 
Llarga vida!