El Principi d'Arquimedes, de Josep Maria Miró i Coromina (1977) és una nova mostra del vigor creatiu del teatre català. Mostra un tema molt contemporani; com el temor, la por, fan trontollar les nostres conviccions.
El còctel que poden formar un cas de pederàstia proper, bromes o comentaris banals, la condició sexual que se suposa lliure i privada, el poder de les xarxes socials, el punt de vista d'una nena,...; poden configurar una combinació explosiva que acabi destruint persones sense una culpabilitat demostrada.
Fa pensar. I d'això es tracta: Quins són els límits de la privacitat? Fins on cal preservar l'honorabilitat d'una persona? Quin valor hem de donar a una percepció subjectiva? Què pot donar consistència a una sospita?
El teatre hi posa els interrogants; el públic hi ha de cercar les respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada