Adaptar els clàssics

Divendres va venir a l'escola el Miquel Pujadó. Tenia vagues referències d'ell com a cantant i escriptor de LIJ, però ni havia escoltat les seves cançons ni havia llegit cap dels seus llibres. Potser a partir d'ara ho faré. L'objectiu de la seva visita era parlar-nos d'Oliver Twist, de Charles Dickens, i contextualitzar-nos l'obra. Em va interessar molt la seva xerrada. 
Amb els alumnes de 6è l'estem llegint. I t'adones de com n'és de difícil situar-los en una època ben diferent de la nostra i fer-los valorar la seva vigència. Perquè si una cosa tenen els clàssics és que ens parlen de temes universals i permeten fer-ne una lectura actualitzada. I per això esdevé cabdal divulgar-los i fer-los conèixer. 
Suposo que el Miquel es dedica a fer aquesta tasca divulgadora, després d'anys de treball a les aules, per guanyar-se la vida i poder viure plenament de la seva vessant més artística i creativa; però trobo que és quelcom absolutament necessari. Només podem valorar allò que coneixem i resulta motivador descobrir coincidències entre el llibre i el moment actual. 
El Miquel vesteix l'amenitat del seu discurs amb un munt d'anècdotes i referències que captiven l'oient i fan adonar que el món no ha canviat tant com pensem, perquè la condició humana és una. 
Voldria acabar amb una darrera referència a la necessitat d'adaptar els grans textos per a fer-los més accessibles i poder ser consumits per nens i joves. Oliver Twist, David Copperfield, L'illa del tresor, Les aventures de Tom Sawyer, Mar i cel;.... no poden ser ignorats, formen part de la cultura que compartim. Primer els han de conèixer. Després, si han tingut una bona experiència amb ells, potser ja tindran ganes de llegir-ne la versió íntegra. Cal encoratjar les editorials, com Barcanova en el cas que ens ocupa amb la col·lecció Clàssics a mida, però també totes les altres que hi esmercen esforços, a fer divulgació i adaptacions dels clàssics. Són els referents de la nostra cultura.