Ridículs

Resulta evident que llegir pot ser un plaer: per la sensualitat de la paraula dita, pel que podem arribar a imaginar, per la passió que se'ns pot desvetllar seguint una història,... Les paraules són aliment per a l'esperit i diria que per a tots els lectors i les lectores esdevenen un petit plaer. Llegim perquè ens agrada i ens sentim bé fent-ho. És plaer com tot allò que podem viure i experimentar amb els nostres sentits: com la música que podem escoltar, com els paisatges que podem contemplar, com les aromes que podem olorar, com els aliments que assaborim, com la pell que acariciem,... Són plaers per als que hem fet sensible el nostre cervell. I és aquí on experimentem el plaer i les sensacions agradables. 
Hi ha qui ha tingut la pensada d'associar la lectura amb un orgasme com si estiguessis fent sexe. L'actriu en qüestió es posa a llegir El carrer de les Camèlies de Mercè Rodoreda amb una dicció molt millorable. En cap moment pots pensar que allò que està llegint faci pujar la temperatura corporal. De cop i volta comença a fer alguns moviments estranys i simula un orgasme. No acabem de saber si hi ha alguna cosa per sota la taula que provoqui la situació, que és totalment inversemblant i ridícula. 
Si volem fomentar la lectura amb performance com aquesta anem malament. No es tracta de banalitzar i escandalitzar de manera gratuïta i sense sentit o com a forma de promoció personal. L'atractiu i el foment de la lectura no passen per associar-la al sexe, tot i que hi ha bones novel·les eròtiques que també ens poden fer passar una estona entretinguda. És una qüestió de criteri i bon gust que no acabi anant en contra d'allò que volem promocionar.