Qui s'emporta el prestigi és la llum, sinònim de claredat, transparència, de veure clar per on s'ha d'anar. Però una cosa és indestriable de l'altra.
Qui és valent i decidit compta amb l'aprovació general, és admirat per la confiança i seguretat en el seu criteri, per les seves idees clares; però també tendeix a equivocar-se més.
Perquè el dubte -tan menystingut ell ("cagadubtes!")- també genera reflexió i anàlisi. I moltes vegades sortim enfortits del dubte, perquè després de revisar i reflexionar de nou tenim una visió més completa de les coses i podem encertar més en les nostres decisions.
Pensava això arran d'una coneguda frase de l'escriptora alemanya Ruth Renkel que diu: "No cal tenir por a les ombres. Només indiquen que en un lloc proper resplendeix la llum." I és això mateix, l'ombra indica la proximitat de la llum. Després de dubtar i sentir-nos amenaçats per les ombres som més a prop de veure-hi la llum i trobar el camí bo.
Quina meravella de blog!! Estic fascinada amb la col·lecció de punts de llibre de Van Gogh! (a mi m'agrada moltíssim Van Gogh!... no sóc cap experta, eh? en absolut... m'agrada i tampoc sabria explicar ben bé per què... suposo que és tota la seva personalitat i la passió, el desig tan gran de pintar el que ja fa que me'l miri amb molt bona predisposició ;-))
ResponEliminaAquesta cadena de blogs independentistes està mostrant uns blogs magnífics!! :-))
Per cert, ja t'he apuntat, tens el 161 ;-))