Qui punyeta....?

Les formes del ministre Montoro no són precisament simpàtiques. Li poden més l'arrogància i la prepotència, aquest to xulesc i desafiant que exhibeix habitualment; que no la mà esquerra tan necessària per a moure's en el món de la política. El que diu i sobretot la manera com ho diu, poc educada i subtil en la forma, no l'ajuden gaire a fer amics, fora dels incondicionals del seu discurs. 
Avui, en resposta a dues preguntes dels senadors Cleries (CiU) i Capella (ERC) sobre duplicitats administratives i prestació de serveis als ciutadans, ha tornat a estar desagradable i un punt ofensiu. És el discurs de sempre, s'amaga tot allò que s'incompleix i no es paga i et passen per la cara que ets viu "gràcies" a la seva generositat. 
Davant d'això m'ha agradat la resposta contundent d'Artur Mas. Poques vegades l'he vist més seriós, dur i emprenyat en defensa de la dignitat dels catalans. No es pot faltar a la decència d'una forma tan deshonesta. I amb aquella rialleta mofeta del ministre.

Per això el "Qui punyeta finança qui? No es pot presumir d'allò que no es té" del President (amb dades del dèficit fiscal) posa un punt d'orgull i dignitat en defensa de la veritat. Gràcies, President!