L'escriptura, llavors que germinen

Escriure, malgrat el que pugui semblar d'acte màgic pel fet de passar del res (el full en blanc) al tot (el text final) no és quelcom que s'improvisi, que sigui fruit de l'atzar. És un procés que culmina diferents coses i que ara intentaré explicar. 
En primer lloc hi ha allò que es vol comunicar, allò que volem fer arribar als altres. I el tema, la idea, la intencionalitat; no sorgeixen del no res, són fruit de vivències i coneixements que hem anat acumulant amb el pas del temps. És el pòsit que genera l'experiència de la vida. 
Tot això passa per un altre filtre molt personal que són les emocions de cadascú. Tot allò que es viu cadascú ho paeix a la seva manera, amb la seva particular manera de veure les coses, amb la seva sensibilitat. Això explica moltes coses; per exemple, molts escriptors han tractat el tema de l'amor a les seves obres, però cadascú ho ha fet amb un punt de vista particular, únic, donant lloc a una obra també única. I això és el que converteix la literatura en una expressió de la naturalesa humana tan rica com la mateixa varietat de persones que hi ha al món. 
I finalment ens queda el que fa que l'expressió sigui única i diversa, i són la imaginació i la creativitat de cadascú. 
L'escriptura són llavors que germinen alhora en l'expressió única d'allò que ens fa més genuïnament humans.