Confessions d'un lector digital (I)

Ja he confessat en ocasions anteriors la meva devoció pel paper, les servituds que em provoca el seu contacte. Sí, m'agrada tenir llibres de paper entre les mans, passar-ne els fulls, triar el punt de llibre que indicarà on he deixat una lectura, subratllar amb llapis una frase o un paràgraf, desar-hi entre les seves pàgines un paperet amb anotacions. La lectura de llibres en paper s'acompanya de rituals que marquen una vida. I es fa difícil prescindir-ne o ni tans sols transformar-los. 
No, no deixaré de ser un lector de llibres en paper; però al final no me n'he pogut estar, i també esdevindré un lector de llibres digitals. 
La meva lectura, en part, ja és digital. Tinc una subscripció digital a un diari: actualitzacions permanents, la possibilitat de llegir-lo quan encara no és al quiosc, un cost econòmic molt més baix i la facilitat de tenir-los tots desats (que exerceixo) en una petita part de la memòria d'un disc dur. Em sap una mica de greu per la quiosquera, però són coses de l'evolució. Seria absurd negar els avantatges de la digitalització, que en té. 
I ara li ha arribat el torn al llibre digital. Cada vegada observo amb més freqüència com algú treu un lector de llibres digitals de la bossa o de la bandolera i es posa a llegir en la terrassa d'un bar o en un transport públic. L'acte de llegir en espais públics ha guanyat en intimitat (costa més fer el tafaner per a esbrinar el que llegeixen els altres i potser també la possibilitat d'encetar conversa amb algú a partir de la lectura). Però l'enginy va fent forat i trobant el seu lloc en els actes quotidians de la gent. 
D'avantatges en té: lleugeresa (al voltant dels 150 grams), capacitat (en el món de la lectura digital el megabyte -MB-  dóna per a molt: poden ser d'un a quatre llibres, segons extensió. I en un lector hi caben més llibres dels que pots arribar a llegir-te en tota una vida. A més a més, amb el suport d'una petita targeta de memòria la cosa encara és més espectacular), autonomia (amb una càrrega de la bateria pots arribar a llegir més de trenta hores), adaptabilitat (pots modificar el tipus i la mida de la lletra i s'ha estudiat la lluminositat de la pantalla per a que imiti la de la lletra en paper i no cansi la vista). Què més pots voler? 
He de confessar també que quan entomes la lectura d'obres d'un cert gruix (el David Copperfield de més de mil pàgines que m'he llegit aquest estiu o el que ara m'ocupa) acabes amb petits dolors musculars i articulars després de tenir el llibre obert en una mateixa posició durant algunes hores. Un altre petit problema que superes amb la lectura digital. 
Sí, la lectura digital truca a la porta des del futur, llaminera i plena d'atractius (encara no hem parlat de les possibilitats creixents de lectura gratuïta que s'ofereixen). Hi tocarà donar-li la benvinguda i conviure-hi. Som-hi, doncs!