Exhibir múscul

Alícia Sánchez-Camacho.
Imatge obtinguda de la xarxa.

Més enllà de la voluntat de servei que pot motivar la dedicació a la política, hi ha una sèrie d'actituds que són molt pròpies i específiques de la classe política. Una d'elles és la d'esdevenir determinants, la de fer-se valer i influir en les grans decisions de país, d'allò que s'anomena exhibir múscul . Saber-se influent i decisiu culmina més d'una aspiració i justifica la dedicació a la política. 
Per aconseguir tan preuat objectiu els polítics exhibeixen les més variades i subtils estratègies, lluint hàbils recursos dialèctics i fent gala de tota mena de contorsionismes que els permetin esquivar les contradiccions a les que es veuen abocats freqüentment. 
Per això m'ha sorprès com poques vegades la sortida que va tenir l'Alícia Sánchez-Camacho al Parlament en relació als darrers conflictes amb el català. Sempre he vist el PP com una força hostil a la realitat que representen els Països Catalans. S'han dedicat tant com han pogut a esmicolar-la i desvirtuar-la. Allà on molts deien País Valencià han imposat la denominació Comunitat Valenciana, han donat suport -contra el criteri de la comunitat científica- a que el valencià esdevingués artificiosament una llengua diferenciada del català, més recentment han fet aprovar que el català de la Franja s'anomeni aragonès oriental,... Doncs bé, amb aquest full de serveis, va l'Alícia i deixa anar: "als Països Catalans, el PP és la força més votada". Sí, ho heu llegit bé, als Països Catalans. No sé si això li costarà alguna reprimenda, però jo no surto de la meva estupefacció. 
El pitjor de tot, però, és que amb el seu afany d'exhibir múscul té raó.