Et diran que llegeixis, Bernat

Josep Maria Aloy
Et diran que llegeixis, Bernat
Berga: Edicions de L'Albí, 2010
207 pp.
Col·lecció Idees, 20
ISBN: 978-84-89751-60-6 


Josep M. Aloy és un estudiós i un apassionat de la literatura per a joves, un interès que té el seu origen en els anys de dedicació a la docència i en la coneixença personal de Josep Vallverdú, de qui ha esdevingut el seu biògraf. El Josep Maria ha dedicat a la LIJ una bona part de la seva vida, com a lector, crític, divulgador i activista present en tota mena d'iniciatives i actes; convertint-se, així, en un dels més reconeguts savis amb que compta el país en aquesta matèria.
L'assaig que acabo de llegir esdevé una eina de referència per a identificar la literatura adreçada a joves en llengua catalana com a gènere amb gruix i personalitat pròpia, amb autors i obres de prestigi i que cal conèixer i reivindicar. 
A la dècada dels seixanta es va anar desvetllant la consciència que era necessari disposar d'una literatura adreçada als més joves que permetés fidelitzar un nou públic lector en llengua catalana. Neixen iniciatives com Cavall Fort (1961) i Patufet (represa entre 1968 i 1973, després de la seva etapa gloriosa en el primer terç del segle XX) i gent com Josep Vallverdú (Rovelló - 1969), Sebastià Sorribas (El zoo d'en Pitus - 1966), Joaquim Carbó (La casa sota la sorra - 1966) i Emili Teixidor (L'ocell de foc - 1972) entre d'altres, irrompen  amb força en aquesta literatura, que comença a agafar embranzida.
Cal dir que aquests quatre autors Josep Maria Aloy els considera el "Pòquer d'asos" de la literatura catalana per a joves.
El llibre adopta la forma d'un monòleg adreçat al seu fill Bernat i agrupa materials dispersos amb el fil conductor de la bona literatura per als més joves i la passió per la lectura.
D'entrada ens trobem amb una selecció d'obres que constitueixen el seu cànon particular, una selecció de clàssics. D'aquest apartat destacaria la claredat expositiva amb la que l'autor sap transmetre els valors de cadascuna de les obres seleccionades. 
Tot seguit trobem dues monografies sobre Josep Vallverdú i Joaquim Carbó, que ens permeten un coneixement de l'abast de la seva obra, dels valors que transmet i de la seva personalitat. 
A continuació, un estudi de la literatura per a joves a les Illes, centrada sobretot en els seus dos noms més rellevants, en Gabriel Janer Manila i Miquel Rayó; i que per a mi ha estat tota una descoberta. 
Josep Maria Aloy va deixant clara en tot moment la seva preferència per una literatura rigorosa, de qualitat literària, que expliqui bones històries, que emocionin i "esgarrapin una mica". Llibres que també puguin llegir els adults sense que els caiguin de les mans. 
Segueixen unes pàgines dedicades al que ell considera "les parentes pobres" de la literatura per a joves: el teatre i la poesia (que darrerament sembla viure una època de revitalització). 
Després ens trobem una selecció de contes degudament ressenyats amb els mateixos criteris que la seva selecció de clàssics i acaba amb un capítol dedicat a tres dels autors més destacats de la literatura per a joves europea del segle XX com són Gianni Rodari, Michael Ende i Roald Dahl (impagable l'anècdota que relaciona Dahl amb Lola Casas i els nens de l'escola de Mataró on treballava). 
Crec que Et diran que llegeixis, Bernat hauria de ser una obra de referència per a pares, mares i mestres preocupats per orientar l'hàbit lector de fills i alumnes. Proporciona un coneixement acurat de les obres més significatives de la literatura per a joves en català i dels seus valors, i ho fa amb rigor i criteri fruit de molts anys d'estudi i treball.