Les grans respostes

Imatge obtinguda de la xarxa

La racionalitat amb la que hem estat dotats els humans és una gran font de coneixement i plaer, però també d'angoixa i patiment existencial. Ens formulem grans preguntes que no tenen una resposta fàcil i de vegades ens passem la vida cercant-la. És el que fan, en certa manera, la filosofia o les religions. 
Un dels clàssics d'aquestes grans preguntes és el sentit de la vida. No pretenc pas respondre-la; entre d'altres coses perquè no és el meu camp ni tampoc em preocupa excessivament, tot i que no negaré que de tant en tant em ve al cap i hi penso. 
La reflexió que voldria fer és sobre els models on podem trobar les respostes.  Els humans tenim una presència diminuta en la història del planeta que habitem; la natura que ens envolta, en canvi, la té molt més perllongada. Això indica que es regeix per lleis de contrastada solidesa. 
Pensava ahir en les orenetes que cada estiu vénen a fer el seu niu sota la teulada del balcó de casa, o en els gossos que cada dia els seus amos treuen a passejar. Viuen sense més. I és això. Viure la vida tan bé com es pugui, assaborir-la, fruir-la amb el que cada dia et depari. Sense expectatives que puguin generar més frustració de l'estrictament necessària. L'única raó per viure la vida és la vida mateixa. 
Què sàvia és la natura!