Pedra de tartera

Maria Barbal
Pedra de tartera
Barcelona: Edicions de la Magrana, 1993
123 pp.
ISBN: 84-7410-647-8


L'any passat vaig anar a veure el muntatge que sobre el text de Pedra de tartera va produir el Teatre Nacional de Catalunya i em va agradar molt. Tenia el llibre a casa des de feia temps i, com tants d'altres, esperava el seu moment. Vaig pensar que era dels llibres que havia de llegir sí o sí i el moment ha arribat. Ha valgut la pena.
Intentaré explicar perquè.
La història resulta colpidora. Es narra en primera persona la història de la Conxa, des que és una nena que els seus pares deixen a casa d'una germana de la mare, que no té fills, per a tenir una boca menys que alimentar; fins als seus últims anys, acompanyada del seu fill, en una porteria d'un bloc de pisos de Barcelona. De rerefons, els principals esdeveniments històrics del país, que també marquen tràgicament la seva vida.
Impressiona l'univers tancat d'un poble pagès d'alta muntanya a les primeries del segle XX. Una societat on el futur sembla predestinat per l'origen, on el món que conforma la vida de les persones queda reduït als rius, els prats, les muntanyes i els pobles del voltant. Un univers petit, immutable i amb moltes privacions. Unes característiques que marquen la resignació amb la que es viu la vida. I aquí voldria destacar les emocions de la protagonista, que reflecteixen la seva resignació i la incapacitat per a sentir-se lliure i seguir els dictats del seu cor, aclaparada pel pes dels costums i els molts condicionants d'aquest entorn social.
Una narració, per tant, molt rica quant a emocions (fixeu-vos amb quines paraules expressa el seu enamorament del Jaume: "I és que ell semblava haver nascut per treure'm tots els temors, per posar llum on jo veia fosc i per aplanar allò que se'm feia com una muntanya") i que reflecteix intensament amb quatre pinzellades l'ambient de certa opressió que és vivia en un poblet com el que serveix per a situar la història que es narra. 

Un altre punt fort de l'obra és el llenguatge, molt treballat, que incorpora lèxic i expressions dels Pallars per a esdevenir genuí. Tens la sensació d'estar llegint una novel·la de gran qualitat literària.
Finalment voldria destacar, tal com he esmentat abans, l'habilitat amb que es presenta el rerefons històric. L'evolució de la societat no s'entenen sense la II República, la Guerra Civil i el franquisme; i l'autora, amb quatre pinzellades, dibuixa amb precisió com aquests esdeveniments marquen la vida de les persones.
Em sembla una obra magnífica, molt rica en detalls, alliçonadora, que desprèn autenticitat i amb regust de clàssic, d'aquells llibres que, malgrat passin els anys, sempre pots tornar a gaudir i redescobrir.