La clau de vidre, de Dashiell Hammett

Dashiell Hammett

La clau de vidre (traducció de Rafael Tasis)

Barcelona: Edicions 62, 1981

Seleccions de La Cua de Palla, 1

196 pp.

ISBN: 84-297-1701-3

Hi ha col·leccions de llibres que són més conegudes i famoses que els títols que van publicar. I és perquè van aconseguir identificar un disseny amb un contingut genuí. Molts lectors encara deuen recordar les cobertes rosades de La Sonrisa Vertical, referent durant una època de la literatura eròtica o les cobertes grogues amb una fotografia negra i groga de La Cua de Palla en novel·la negra. Identificaves col·lecció i contingut.

La Cua de Palla va arribar per a omplir un buit en català de novel·la negra. Calia normalitzar moltes coses i una d'elles era aquesta. Corrien els anys seixanta del segle passat i donava les seves primeres passes amb molta empenta una editorial que es va posar el nom de l'any en que va començar. La col·lecció va néixer de l'activisme i compromís amb la llengua i de la tenacitat de gent com el Manuel de Pedrolo i els molts escriptors que van col·laborar en traduccions. Majoritàriament va publicar literatura negra nord-americana, autors que han esdevingut clàssics del gènere com James M. Cain, Raymond Chandler, Ross McDonald, Jim Thompson o Dashiell Hammett, considerat un dels creadors del gènere.

Són edicions humils, amb una enquadernació que encara resisteix passats més de trenta anys; de paper bast,  que tot i esgrogueït i amb una tipografia de lletra de mida reduïda, encara es deixa llegir. Les típiques edicions de quiosc, de regust popular, però que havies de comprar a les llibreries. En l'edició que he tingut a les mans m'ha fet gràcia descobrir el preu escrit amb llapis: 350 pessetes de l'època.

Venia de llegir novel·la negra d'autors escandinaus i he notat el canvi. En aquest lliurament ens trobem amb un detectiu, en Ned Beaumont, que ha d'investigar l'assassinat del fill d'un senador del que és sospitós un amic seu. És una trama detectivesca en un text que no fa concessions a la retòrica, narrat des de fora, per una veu externa, sense introspecció, on passen coses constantment, hi ha molts diàlegs i freqüents canvis d'escenari. Tot plegat dota a la narració de molta agilitat i en fa una lectura amena on no falten encertats girs que mantenen la tensió de la intriga fins al final. 

És una novel·la on, més enllà de les actuacions dels gàngsters i les imatges de criminalitat, no hi falta també la crítica social; on s'apunta que poders com el polític, la premsa o la policia es mouen per interessos i sovint s'allunyen de l'exemplaritat. Res de nou malgrat el pas del temps.

Trobo que la traducció grinyola, amb frases que resulten artificioses i poc creïbles, allunyades de com ho expressaríem avui en dia. Però és un problema de registre, fruit d'una època en que el català no estava normalitzat ni de bon tros i lluitava per trobar un registre sobretot normatiu (el traductor, Rafael Tasis, va morir el 1966), però que no podia reflectir el parlar del carrer perquè no existien els referents que el poguessin fer versemblant. Tot i així he de dir que la traducció no es fa feixuga i manté l'agilitat en tot moment. No estaria de més, potser, revisar o plantejar-se fer noves traduccions d'aquestes obres, per fer-les més atractives i llegidores per als lectors del segle XXI. Aquí ho deixo. 

En definitiva, m'ha semblat un entreteniment prou digne d'una obra i un autor d'una altra època, però que ja han esdevingut clàssics i mantenen vius elements d'interès. I és que la literatura de gènere, si està ben escrita, és de les que proporciona més i millors satisfaccions als lectors.