Anatomia de les distàncies curtes
Barcelona: Edicions del Periscopi, 2016
Col·lecció Escafandre, 9
184 pp.
ISBN: 978-84-944409-5-3
PVP: 17€
Vaig descobrir Marta Orriols (Sabadell, 1975) amb la seva primera novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes, que vaig ressenyar en aquest mateix blog. I avui he anat enrere per a llegir-me aquest recull de contes, Anatomia de les distàncies curtes, amb el qual va debutar el 2016 en el món editorial.
Hi ha coses que m'agraden molt de com planteja i desenvolupa les històries la Marta Orriols. Intentaré explicar quines són i per què. D'entrada ens trobem amb dinou contes on els protagonistes mostren conflictes més o menys latents, moments de crisi que denoten un punt de frustració i d'insatisfacció en les seves vides, pulsions no resoltes que han anat creant un pòsit de fracàs vital. I tria situacions quotidianes, de les que podrien formar part de qualsevol de les nostres vides, per a fer-los esclatar.
D'altra banda són contes on s'insinua molt més del que es diu. I és el lector, el qui a partir de la pinzellada, s'imagina tot el que hi ha al darrera, el perquè d'aquella tensió o conflicte, en un exercici que em resulta molt enriquidor com a lector. Tens la sensació, però, que alguns d'aquells contes, desenvolupats, donarien per a una novel·la, però val a dir que com a contes funcionen fantàsticament bé.
El recull ens ofereix un calidoscopi de la complexitat de la condició humana, històries on abunden situacions de solitud i incomunicació, d'expectatives frustrades que enfronten els protagonistes als abismes que dibuixa la seva existència.
Potser no és una lectura optimista, però sí recomanable per a reflexionar sobre algunes de les contradiccions amb les quals convivim dia a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada