divendres, 19 de març de 2021

El hombre que cambió su casa por un tulipán, de Fernando Trías de Bes

Fernando Trías de Bes

El hombre que cambió su casa por un tulipán

Barcelona: Editorial Booket / Temas de Hoy, 2010

272 pp.

ISBN: 978-84-84608-44-8 

PVP: 7,95€

De sempre he mantingut un interès sostingut per entendre les coses, saber per què passen. I mai he restat aliè a l'economia, conscient que allò que s'esdevé en aquest món té una repercussió directa en la meva vida. Segueixo amb interès les explicacions dels economistes mediàtics que apareixen pels mitjans (Niño Becerra, Sala Martín, Bernardos, Gay de Liébana,... ) per donar les seves explicacions i interpretacions sobre tot allò que s'esdevé. Tot plegat ha anat configurant en mi un pensament regit per la lògica i el sentit comú, ferm creient que la riquesa prové del treball i l'estalvi i la moderació en les ambicions i les necessitats; però he de reconèixer que darrerament em venç la perplexitat quan he de conviure amb les conseqüències de les polítiques monetaristes promogudes pels bancs centrals, que han generat situacions alienes a tota lògica. 
Em costa entendre, per posar només dos exemples, com pot ser que un banc prefereixi comprar deute d'estats sobre-endeutats amb interessos negatius abans que donar un crèdit a un particular; o com pot ser que productors de petroli arribessin a pagar no fa massa algú per a que s'endugués el petroli de les seves plantes. És el món al revés, però he de dir que sempre hi ha una explicació. 
La transformació de la banca comercial tradicional (la que captava estalvi a canvi d'una remuneració i donava crèdits a particulars i empreses) en una banca d'inversió, amb la creació de productes financers cada vegada més sofisticats i especulatius, ha transformat el món de les finances particulars i ha posat la llavor de les bombolles que es desenvolupen periòdicament. 
I aquí és on entra el llibre del Fernando Trías de Bes, que es va escriure després de l'esclat de la bombolla de les hipoteques subprime del 2008 en paral·lel a la immobiliària de l'Estat Espanyol, i que va amenaçar amb enfonsar el sistema financer mundial. Perquè de bombolles es veu que n'hi ha  hagut gairebé sempre, suposo que perquè la cobdícia i l'ambició formen part de la condició humana, i amb elles el desig d'enriquir-se de manera fàcil i ràpida i de no ser menys que els altres. I el que vol l'autor és explicar-nos les bombolles més grans de les que es té notícia (començant per la que va tenir lloc a Holanda al segle XVII i que dona títol al llibre i acabant en la de les hipoteques subprime nord-americanes) . En fa un recorregut àgil i amè perquè entenguem per què es formen, en base a què es desenvolupen i finalment punxen. 
La finalitat del llibre és clarament didàctica i orientada a la prevenció. En remarca el que hem d'aprendre de cada actor que intervé per a que en una situació així actuem sempre amb seny i cautela. Evitar-les és difícil, però sí que és possible evitar perdre-hi bous i esquelles. Creu que si som conscients dels errors que es cometen podrem evitar ensopegar de nou amb la mateixa pedra. 
Dit això crec que els economistes són més bons explicant un esdeveniment (perquè la seva ciència els proporciona poderoses eines d'anàlisi) i la seva casuística, que no pas preveient les coses, perquè com demostra l'autor a bastament en el seu llibre el comportament humà és sovint irracional. I això es veu en totes les bombolles que analitza. No tinc clar que després de la bombolla immobiliària i de les empreses puntocom (es van pagar animalades per les accions d'empreses que no facturaven, com el cas de Terra) de fa uns anys no tornem a caure en errors del passat. La història tendeix sovint a repetir-se. 
Crec que el llibre dona pautes sobre com evitar determinats errors, però bàsicament tot es redueix al més pur sentit comú (el menys comú dels sentits, com afirmen alguns): no entrar mai en un producte que no entenguis, no estirar més el braç que la màniga, millor menjar poc i pair bé,...; frases que tots hem escoltat més d'una vegada i que haurien de ser les que guiessin una vida assenyada des del punt de vista econòmic.
Acabo amb uns versos d'Antonio Machado que cita l'autor i que resumeixen un dels elements cabdals de la ciència econòmica:
"Sólo un necio confunde
valor con precio."
Queda tot dit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada