Les copes que un dia deixen de brindar

La taula de Nadal d'una família és el fidel reflex de la seva evolució al llarg del temps. Ens il·lusiona quan un naixement o una nova parella la fan créixer i vivim amb alegria les estretors que de vegades comporten. Sentim que la vida s'afirma, que creix amb l'amor. I això ens omple de joia.

Però alhora no podem deixar de pensar en les absències que l'omplen de tristesa i buidor. 
Fixem la mirada en aquella cadira que ocupaven els absents mentre ens envaeixen els records. Hi ha un dia en que les copes deixen de brindar, som menys i estarem més amples; però l'aparent confort de l'espai que guanyarem no compensarà el record dels qui ja no s'hi asseuen, del buit que ens deixen els qui ja no hi són o que per circumstàncies no poden compartir la diada. 

Hi ha copes que un dia deixen de brindar i fan més viu el record d'altres anyades.