Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa
Barcelona: Animallibres, 2017
Col·lecció La formiga vermella, 82
120 pp.
ISBN: 978-84-16844-39-5
PVP: 8,95€
Les imatges tenen el poder de comunicar, evocar i suggerir. Diu el tòpic que una imatge val més que mil paraules, i tot i que jo les prefereixo perquè m'agrada l'exercici permanent d'imaginar i representar-me les situacions a partir d'elles, he de reconèixer que les fotografies aporten un plus de precisió a l'hora de reproduir amb detall allò que es veu. Les imatges viuen una època de lideratge indiscutible en el context de les xarxes socials i els mitjans de comunicació actuals i tenen un protagonisme absolut a l'hora d'informar del que passa.
Pep Molist va utilitzar la figura d'un fotògraf per a desenvolupar la trama de El petó de Lili Marleen i va partir del que li va suggerir una exposició de fotografies de Jacques Henri Lartigue i el poder d'una cançó tan evocadora com la que interpretava Marlene Dietrich. En aquesta ocasió ha fet quelcom de molt semblant. Ha partit també d'una exposició de fotografies, en aquest cas d'Anton Clarissa, un fotògraf català que va destacar en les avantguardes dels anys 30 pel seu ús creatiu de la llum i les ombres en el món de la fotografia artística. I ha bastit una trama en la qual dos germans van darrera de la persona que va fer una fotografia que va impactar en Lluc, el germà petit, quan la va veure a casa d'un amic i que un temps més tard s'ha trobar en una parada dels Encants.
És la història de la seva recerca, de les pistes que van seguint; que desemboca en una reivindicació del valor de la memòria històrica com a element imprescindible per a entendre el perquè del passat i del present.
En el llibre no hi falten referències a coses com l'Alzheimer, la Guerra Civil i les pors amb les que va haver de conviure tota una generació a la postguerra. I m'ha agradat el paper que juguen els pares en el desenvolupament de la narració. No són pares que imposin sinó que acompanyen respectuosament les decisions dels seus fills, ajudant-los a madurar i fer-se grans.
He trobat que és una lectura rica i suggeridora del tot recomanable, que compta amb unes delicades il·lustracions que parteixen de fotografies originals.
Per a nens i nenes a partir de 10 anys i per a tothom.
Les imatges tenen el poder de comunicar, evocar i suggerir. Diu el tòpic que una imatge val més que mil paraules, i tot i que jo les prefereixo perquè m'agrada l'exercici permanent d'imaginar i representar-me les situacions a partir d'elles, he de reconèixer que les fotografies aporten un plus de precisió a l'hora de reproduir amb detall allò que es veu. Les imatges viuen una època de lideratge indiscutible en el context de les xarxes socials i els mitjans de comunicació actuals i tenen un protagonisme absolut a l'hora d'informar del que passa.
Pep Molist va utilitzar la figura d'un fotògraf per a desenvolupar la trama de El petó de Lili Marleen i va partir del que li va suggerir una exposició de fotografies de Jacques Henri Lartigue i el poder d'una cançó tan evocadora com la que interpretava Marlene Dietrich. En aquesta ocasió ha fet quelcom de molt semblant. Ha partit també d'una exposició de fotografies, en aquest cas d'Anton Clarissa, un fotògraf català que va destacar en les avantguardes dels anys 30 pel seu ús creatiu de la llum i les ombres en el món de la fotografia artística. I ha bastit una trama en la qual dos germans van darrera de la persona que va fer una fotografia que va impactar en Lluc, el germà petit, quan la va veure a casa d'un amic i que un temps més tard s'ha trobar en una parada dels Encants.
És la història de la seva recerca, de les pistes que van seguint; que desemboca en una reivindicació del valor de la memòria històrica com a element imprescindible per a entendre el perquè del passat i del present.
En el llibre no hi falten referències a coses com l'Alzheimer, la Guerra Civil i les pors amb les que va haver de conviure tota una generació a la postguerra. I m'ha agradat el paper que juguen els pares en el desenvolupament de la narració. No són pares que imposin sinó que acompanyen respectuosament les decisions dels seus fills, ajudant-los a madurar i fer-se grans.
He trobat que és una lectura rica i suggeridora del tot recomanable, que compta amb unes delicades il·lustracions que parteixen de fotografies originals.
Per a nens i nenes a partir de 10 anys i per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada