dissabte, 2 de gener de 2016

LIJ - El petó de Lili Marleen, de Pep Molist

Pep Molist; Jorge del Corral (il·lustrador)
El petó de Lili Marleen
Barcelona: Editorial Barcanova, 2014
Col·lecció Sopa de Llibres, 207
78 pp.
ISBN: 978-84-489-3075-2

En aquesta ocasió el Pep Molist (Manlleu, 1965) ha bastit una novel·la sobre les pors infantils, amb una sèrie d'elements d'allò més originals que la converteixen en una autèntica delícia per a tota mena de públics.
D'entrada, el títol. El petó de Lili Marleen. Resulta suggeridor i evoca temps passats que alguns rememorem amb nostàlgia en la veu de Marlene Dietrich. La lletra de Lili Marleen va ser escrita per un soldat alemany durant la Primera Guerra Mundial quan va ser traslladat al front, i ens parla de la seva xicota i de com s'acomiaden sota un fanal. 





En el relat Lily Marleen esdevé un element fantàstic que fa possible que canviïn les coses, la portadora de solucions a tota mena de problemes i preocupacions. És l'esperança però també el símbol de les oportunitats que a la vida et passen per davant i que has de saber agafar perquè potser mai més tornaran a repetir-se. 
El protagonista de la història és en Pere Cunillera, un nen tímid, insegur, de baixa autoestima, que viu amb por. Al Pere li fan por els crits dels companys, els esgarips de les òlibes, els lladrucs dels gossos, la pols dels camins i l’home del sac (el seu "retrat poruc" es va completant amb cada inici de capítol:"Pere de la cullera, macarró fregit, panxa de granota i amb el cul cosit"). Les seves pors el porten a conèixer accidentalment al senyor Enric Salom, un personatge solitari i enigmàtic que treballa de fotògraf. 

No sé si mai us heu preguntat per què fem fotografies. Suposo que tenim el desig íntim de mantenir vius els records, de no deixar que morin mai del tot, de retenir instants fugissers de felicitat. La felicitat dels adults, sovint, es basa en el record d’un temps feliç. Res mor del tot mentre és recordat. 
El senyor Salom ens aporta tot això. Volia immortalitzar els moments feliços de la gent. Ell sempre “havia tingut el desig d’aturar els gestos que li agradaven, d’intentar conservar els colors, els sabors, els sorolls... dels instants feliços”. 
I jugarà un paper fonamental en la superació de les pors del Pere.
Resulten molt atractius altres elements del llibre, com ara els originals rodolins que acompanyen les fotografies del Sr. Salom, que enriqueixen el treball d'il·lustració que, d'altra banda, resulta molt destacat i s'inspira en les fotografies del fotògraf francès Jacques Henri Lartigue (1894-1986), un dels grans del segle XX.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada