El libro rojo del cole

Soren Hansen i Jesper Jensen
El libro rojo del cole
(il·lustracions de Romeu per a l'edició espanyola)

Hi ha llibres als que t'hi atanses per curiositat, però veure si han envellit o caducat del tot; o bé encara conserven certa vigència. I t'adones que els llibres són sobretot fruit de l'època en que van ser escrits. Escrius allò en un moment donat perquè tens necessitat de dir una sèrie de coses. I et condiciona la realitat social. Recordeu el maig francès del 68, la primavera de Praga del mateix any o el moviment hippy.
La segona meitat dels seixanta van ser anys de revolta i de necessitat de canvi, d'insatisfacció amb les estructures de poder que hi havia, de recerca d'alternatives.
Es creia que si es canviava l'escola des d'una òptica progressista es podria canviar la societat. I amb aquestes perspectives es va publicar El libro rojo del cole. És un llibre que crida a l'acció, a qüestionar-se les coses, i que s'adreça directament als alumnes. Els planteja demanar explicacions de les coses, queixar-se, organitzar protestes, exigir drets,... I que té un punt de provocació contra l'ordre establert molt en consonància amb el tarannà de l'època.

Veníem d'una escola autoritària i classista que transmetia els valors d'una societat conservadora i retrògrada i el que fa el llibre és criticar el sistema educatiu d'aquells anys i oferir solucions per a que els alumnes es plantegin qüestions, s'organitzin i puguin ser motor de canvi. I parla també de coses que l'escola d'aquells anys obviava, com la sexualitat i les drogues.
A Espanya es va publicar el 1979 (La primera edició danesa és del 1969 i a partir d'aquí cada país adaptava el contingut i anava fent les seves pròpies edicions). Fa gairebé quaranta anys. I d'ençà ha plogut molt. Avui tenim una escola de gestió més democràtica, integradora, respectuosa amb els drets de les persones i on hi ha un viu debat sobre el que s'ensenya i el com a partir de tenir més clar el per a què. L'ensenyament s'ha fet més competencial i motivador, parteix més dels interessos dels alumnes i es dóna més valor al procés maduratiu personal que comporta per a l'alumne. 
Els canvis de vegades són petits i es perllonguen en el temps, però van arribant perquè reflecteixen també els canvis i l'evolució de les societats. 

El libro rojo del cole queda avui com una curiositat antropològica, però serveix també per a constatar l'evolució que ha fet l'escola al llarg dels darrers quaranta anys.