Aquesta fotografia em fa pensar en com la lectura pot acostar persones, omplir el temps que podem compartir amb els altres.
És bonic pensar que la néta llegeix a l'avi, potser perquè ell ja no és gaire capaç de fer-ho o, senzillament, per la satisfacció que li proporciona la bellesa de la paraula dita en boca de la seva néta.
La lectura en veu alta crea un vincle molt especial entre les persones (parella, mestre-alumnes, pares-fills, avis-néts,...), omplint-lo de calidesa i obrint-lo a noves formes de comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada