Tanca una llibreria, es trenca un paisatge

Sento el tancament d'una llibreria com una pèrdua. No són només comerços de llibres, sinó centres que juguen un paper fonamental en les infraestructures culturals d'un país. Acullen presentacions de llibres, taules rodones, exposicions,.... I sí, viuen de vendre llibres, però sobretot de fidelitzar una clientela, d'assessorar-la i fer-li recomanacions encertades. Donen sovint un valuós servei i et busquen i et fan arribar allò que necessites i els has demanat. 
Responen sovint a la iniciativa i l'entusiasme dels seus promotors. I diria que potser no guanyen gaires diners comparats amb d'altra mena de negocis, però sí que paguen els seus impostos a les societats on donen servei. 
El món canvia, el comerç electrònic guanya pes, es transforma l'oci de les societats a l'ombra de les xarxes socials i el llibre i la lectura lluiten aferrissadament per mantenir el seu espai. 
I la realitat ens demostra que no sempre ho aconsegueixen.
Em dol llegir a la premsa, gairebé en un segon pla, el tancament d'una llibreria. I no són anuncis menors: la Robafaves, la Catalònia, la Negra i Criminal i, ara, La Tralla. És un paisatge que de mica en mica s'esquerda i es va desdibuixant. 
De poc serveixen les lamentacions. Els propietaris que han pres la difícil decisió de tancar ho han intentat del dret i del revés. No han pogut seguir endavant perquè no els surten els números. I pleguen perquè també han de menjar. 
Sempre em pregunto el perquè de les coses. I en aquest cas trec pes a la competència del llibre digital. S'ha menjat només una molt petita part del pastís. A l'igual que la pirateria. Crec que té molt més a veure amb un canvi d'hàbits. A l'era de les xarxes socials cada cop és més difícil dedicar el temps i la concentració que la lectura requereix. No crec que sigui gaire fàcil estar permanentment pendent del whatsapp, twitter, facebook o qualsevol altra xarxa i llegir articles o llibres. És més fàcil consumir un vídeo o una piulada que llegir amb constància un llibre. I desconfio de personatges públics que comenten un llibre i demostren un gran coneixement del que escampen determinades xarxes. No em crec que se l'hagin llegit. Però s'ha de reconèixer que en una tertúlia queda d'allò més bé, dóna prestigi de persona llegida. 
La lectura, com tantes altres coses a la vida, és qüestió de prioritats. I, o la tens molt amunt o és molt fàcil que vagi decaient. No hi ha temps per a tot. 
No vull ser del tot pessimista. Hi ha llibreries que segueixen. I se n'obren de noves, sovint més petites i especialitzades. Hi ha gent que hi creu i s'hi embarca. Endavant i sort!