Paraules que es fan estimar

Una de les iniciatives que s'han dut a terme amb motiu de l'any Fabra ha estat la de convocar la ciutadania a través de les xarxes socials perquè proposi i voti les paraules que considera més boniques del català. Les paraules són el que fa única una llengua i la seva manera d'expressar la vida i, així, les llengües esdevenen pilars genuïns i fonamentals del patrimoni cultural de la humanitat.
Hi han participat més de 10.000 persones i he de dir que m'agrada molt el que ha sortit, perquè diu molt de com som i dels nostres valors. Són paraules intimistes, tranquil·les i dolces que tenen una bona sonoritat i que situaria, amb tots els matisos que es vulgui, en l'àmbit de l'estimació (com xiuxiuejar, tendresa, moixaina, amanyagar o caliu); però que no deixen de banda valors a preservar com llibertat o enraonar. 
Aquestes paraules seran exposades al Jardí de les Llengües de Ljouwert, als Països Baixos, que enguany és Capital Europea de la Cultura i on formarà part del projecte Terra de Llengües, que vol donar protagonisme a la llengua i la cultura de comunitats lingüístiques mitjanes i petites d'Europa com la nostra. 
Una llengua i les paraules que en formen part és una riquesa que cal preservar perquè aporta una manera de descriure i entendre el món, amb expressions i paraules genuïnes que la fan única. I té paraules que es fan estimar, com aquestes que formen el top ten sorgit d'aquesta iniciativa:

1- Xiuxiuejar

2- Aixopluc

3- Caliu

4- Tendresa

5- Llibertat

6- Moixaina

7- Amanyagar

8- Enraonar

9- Ginesta

10- Atzavara

I que van sortir d'aquesta llista de paraules finalistes: aixopluc, xiuxiuejar, corprendre, pipiripip, andròmina, moixaina, atzavara, tendresa, enraonar, xaragall, atzucac, paraula, fressa, amanyagar, regalimar, ginesta, aixafaguitarres, llibertat, xubec, ombrívol, caliu, dempeus, lluny, xerric i fetillera. 

M'agrada molt xiuxiuejar, però sóc d'una terra on de les roselles en diem pipiripips. I la trobo preciosa.