El gran dia del llibre.... de paper

La Diada de Sant Jordi és un èxit espaterrant, una festa absolutament rodona que gairebé tota la ciutadania ha fet seva i que esdevé un dels nostres més vigorosos signes d'identitat. Sembla com si tothom es predisposés a fer d'aquesta Diada una data ben especial que treu el millor de nosaltres mateixos. Perceps que la gent està més amable i riallera, que s'esforça a que t'hi sentis bé. 
I el millor de tot és que funciona, que sempre se n'acaba fent una lectura positiva. El Gremi de llibreters és el primer a felicitar-se. En un sol dia es van vendre 1,62 milions de llibres amb un increment de facturació del 2% respecte la diada anterior. Són xifres magnífiques. Els carrers i places eren plens a vessar. Molta gent remenant i comprant. Certament no és el millor dia per fullejar llibres i triar; costa fer-te un foradet en una paradeta i decidir amb tranquil·litat què et quedes, però tant se val. Superes les incomoditats de les riuades de gent que et trobes pertot arreu i participes una vegada més dels rituals d'una de les diades més nostrades. 
Enguany he decidit celebrar la Diada prescindint de la informació i el seguiment que en feien ràdios i televisions. I és que em cansa la reiteració de la informació en les llistes dels més venuts. Personalment m'és completament igual. El gran èxit és la gent i els rituals col·lectius que hem fet nostres. 
Quan tornes a casa i recuperes la normalitat vas pensant en altres coses. I t'adones fàcilment que no lliga gaire la quantitat de llibres venuts i els índex de lectura de la ciutadania. La meitat de la població mai llegeix llibres i bona part de la resta més aviat poc. Com s'explica que la gent compri i no llegeixi? Fàcil. La gent, per damunt de tot, segueix una tradició. En un article a l'Ara Lluís Anton Baulenas deia que era com si la gent, per un dia, mostrés la seva solidaritat amb el sector editorial  i fes un donatiu com el que es pogués fer a la Marató de TV3 en la lluita contra unes determinades malalties. Ve a ser el mateix. Que et llegeixis el llibre o no resulta secundari. Pots posar-lo en un prestatge, regalar-lo o fins i tot llegir-lo, però això darrer no sembla primordial.
I quin és el gran triomfador de la Diada, doncs? El llibre de paper, indiscutiblement. Ja han passat els temors derivats de la irrupció del llibre digital. El llibre és un objecte. El llibre digital no ho és; és un arxiu amb el contingut d'un llibre de paper. I te'l pots llegir, naturalment. Però no el pots tocar, acaronar o ensumar. Li manca poder ser atractiu als sentits. Té el seu espai; i complementa les prestacions del llibre de paper. Però ara ja estic tranquil sabent que no substituirà mai l'altre. Veig que la gent té associada la imatge de llibre al que ha estat tota la vida: uns fulls enquadernats a una coberta. I generalment, quan la gent vol un llibre, vol l'objecte. Per als llibres digitals ja hi ha les plataformes que els comercialitzen a Internet tots els dies de l'any. La Diada de Sant Jordi és el dia del llibre.... de paper. 
I després de Sant Jordi, què? El de sempre. La casualitat ha volgut que hagués de tornar a una llibreria uns dies després de Sant Jordi. Res recordava el brogit del dilluns. Pràcticament no hi havia ningú a l'establiment. Vaig poder remenar amb tranquil·litat i trobar allò que també volia i que dilluns va ser impossible trobar.
Des de fa un temps tinc consciència de voler llegir el que tinc pendent abans de comprar res de nou, però en dies com aquests no me'n puc estar. Què hi farem! Bona lectura!