Gràcies, Joana

Quan he tornat de treballar m'he trobat amb la trista notícia del decés de la Joana Raspall. Quan va complir els 100 anys la vaig voler felicitar amb un modest haikú. Sempre li he valorat la seva aportació per acostar la poesia als infants, per haver construït uns versos planers, entenedors, escrits amb el cor, que arribaven als seus lectors per la seva senzillesa. La seva és una trajectòria de compromís amb la llengua, d'amor pel llibre i la lectura, de servei amb la seva obra, ja sia amb els seus diccionaris o amb els seus versos.
És una persona que em va desvetllar tendresa, a la que veia com una iaia entranyable. Però sobretot una autora amb una obra que m'ha ajudat com a mestre a desvetllar el gust per la poesia en els meus alumnes.
Estic segur que el millor homenatge que ella hagués volgut és la lectura dels seus versos. I ara que el Nadal és proper potser res millor que aquesta meravellosa síntesi de la vida del poema Fum, fum, fum del seu darrer recull Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any: 

"Viure no és un joc 

ni una proesa. 

Viure és un Nadal
entre el poc i el massa.
És un foc que cal
encendre'l amb traça". 

Gràcies, Joana.