dissabte, 14 de desembre del 2013

Diàleg, negociació, pacte

Són la quintaessència de la política, el seu sentit més primigeni quan de societats democràtiques parlem. Les lleis no han de ser només codis penals, han de ser eines per donar sortida a les demandes ciutadanes, per trobar solucions als problemes. I han de poder-se canviar i no quedar tancades en un encarcarament essencialista. Perquè les societats i les realitats canvien i la política hi té el seu lloc per afavorir el diàleg i l'entesa. És el seu paper.
Resulta hipòcrita voler donar una imatge d'obertura al diàleg i tolerància i tancar-ne totes les portes quan hi ha una demanda per part d'una majoria social i parlamentària. És d'estadista de baix nivell. Quan dues legitimitats entren en conflicte no s'ha de negar ni imposar res. És hora de parlar i entendre's, sense dogmatismes. 
Em va semblar un gran pas l'anunci de les preguntes de la consulta perquè en aquell moment la política es va anotar un petit triomf. Molt petit, però que serveix per obrir camí. Reconec que no les tenia totes i em feia por el ridícul que haguéssim tingut si no haguéssim estat capaços de posar-nos d'acord en això. Però es va parlar, es va negociar amb generositat i discreció i hi va haver acord. Me n'alegro. 
Les preguntes em semblen inclusives, crec que donen cabuda a totes les postures i posicionaments i que haurien de ser defensades per tots els demòcrates. Lamento els qui per tacticisme oportunista s'han exclòs i han donat l'esquena a una part del seu electorat. Però és un gran pas haver unit quatre forces que representen sensibilitats diferents, on n'hi ha que són favorables a la independència però també que en són contraris. He dit i reitero que la unitat per a defensar el que volem és la nostra força. Unitat i fer bé les coses han de ser la clau per a poder decidir lliurement el nostre futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada