Lectures d'estiu

Forma part dels clàssics del periodisme estiuenc demanar a personatges més o menys coneguts quins llibres s'enduran de vacances. La primera sorpresa consisteix a constatar que tothom llegeix i s'endurà llibres per als seus dies de lleure. No dubto de les bones intencions de la gent, en certa manera és com els propòsits de cap d'any; però em resulta difícil creure en la capacitat lectora d'aquests personatges quan tot seguit et descriuen unes vacances carregades de desplaçaments, activitats, trobades,... Vénen a dir, simultàniament a les seves ambicions lectores, que a part de la tria que han fet no saben el que acabaran llegint perquè estaran molt ocupats i no saben si els quedarà gaire temps. Però queda bé dir que llegiràs. 
Sembla que tenir unes vacances atapeïdes, ocupadíssimes, fins i tot estressants, dóna prestigi. Estar molt ocupat és sinònim de persona dinàmica, inquieta, amb vida social i professional riques. Però la lectura requereix temps, temps que has de prendre a l'activitat i guanyar per a tu. 
Admiro les persones que saben optimitzar el seu temps i donar a cada aspecte essencial de la seva vida el temps que requereix, però també tinc clar que el temps de que disposem és limitat i cal establir clarament quines són les prioritats. No sé si realment hi ha temps per a tot. 
Centrant-me en les preferències lectores, no hi ha dubte que Victus és un dels llibres importants de l'any. Em va sobtar que algú com en Rajoy el triés. I en això no li duré pas la contrària. És una bona tria, li han fet una bona recomanació. Espero que el gaudeixi i l'ajudi a entendre millor un dels problemes que té al davant. Però Victus ja té també quelcom de fenomen. És un llibre que he vist llegir i del que se'n parla. Molts d'altres també l'han triat.
Més que afirmar que es llegirà durant les vacances d'estiu es tracta de llegir veritablement i encertar amb la tria. 
Jo, després de Victus, estic amb Incerta glòria de Joan Sales. 
Bones lectures d'estiu!