diumenge, 4 d’abril del 2021

Terra Alta, de Javier Cercas

Javier Cercas

Terra Alta 

Barcelona: Planetadelibros, 2019

384 pp

ISBN: 978-84-08217-84-8

PVP: 21,90€ 

Guardo bones sensacions de Soldats de Salamina i Anatomía de un instante, els llibres de Javier Cercas que havia llegit abans de Terra Alta. M'agrada la seva prosa fluïda, precisa i atenta al detall; i malgrat els prejudicis de molts contra els Premis Planeta, he pensat que Terra Alta podria agradar-me. D'entrada m'atreu la comarca, un lloc preciós i tranquil on vaig passar uns dies magnífics recorrent-la, visitant els seus poblets, els escenaris de la batalla de l'Ebre i els paisatges que van enamorar Pablo Picasso. Té per escenari llocs que conec i als que m'agradaria tornar.

Terra Alta podria considerar-se una novel·la policíaca, un thriller sobre la investigació d'un assassinat escabrós; però crec que és molt més. Cercas ha creat un gran personatge en Melchor Marín, el mosso d'Esquadra que investiga el cas; un policia amb una infància i adolescència difícils i un passat fosc al marge de la llei, que té un peculiar sentit de la justícia i que l'autor lliga magistralment amb els tràgics successos que es van viure a Catalunya durant l'agost de 2017.

Les evolucions del personatge ens menen a reflexionar sobre els límits de la justícia, sobre fins a quin punt l'obsessió per a que cadascú tingui el que es mereix ens pot fer caure en la injustícia i l'arbitrarietat. Que en qüestions de justícia tan important és el fons (la raó) com les formes (el respecte a la llei). És el que li fa dir al sots-inspector Barrera: "La justícia absoluta pot ser la més absoluta de les injustícies". 

Una altra reflexió que m'ha interessat és la que fa referència a l'odi, fins a quin punt és un verí que malmet l'existència i fa impossible la felicitat. 

Els llibres i la literatura també tenen un paper important en aquesta novel·la. Hi ha llibres que deixen empremta, després dels quals res és ben bé el mateix; llibres als que tornem, que ens canvien la nostra visió de les coses. I al protagonista li passa això després d'haver llegit Els miserables de Victor Hugo ("Acabà el llibre commocionat, amb la certesa que ja no era la mateixa persona que començà a llegir-la i que ja mai més tornaria a ser-ho") i els llibres jugaran un paper determinant en la història d'amor que viurà. 

Per si això fos poc la memòria històrica jugarà també un paper determinant en el desenllaç de la història, fent-nos adonar que quan no es repara una injustícia l'odi acumulat buscarà el moment d'esclatar. 

El que us deia, molt més que una intriga policíaca; una novel·la trepidant que ens interroga sobre aspectes essencials de la vida i que ens atrapa des de la primera pàgina.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada