Tinc la sensació que hem substituït la vivència del Nadal per un estovat esperit nadalenc de forçada alegria que amaga la realitat de la vida i ho omple tot de celebracions fins a la saturació, regals i carrincloneria.
Estem deixant d'escriure postals i perdent aquella emoció d'obrir un sobre i llegir els bons desitjos de qui havia pensat en nosaltres. El correu electrònic i el whatsapp ens saturen d'enviaments massius que van perdent el caliu de les coses fetes a mà, amb temps i dedicació. Hem guanyat vistositat, sí, i immediatesa; però pel camí anem deixant l'originalitat i la bellesa de les paraules per sublimar els sentiments. Tot es fa més fred i impersonal.
El Nadal és una festa religiosa i, en temps de creixent agnosticisme, va perdent la seva identitat. Tothom celebra el Nadal, creients i no creients, però sembla que la cultura del país, la més nostrada, s'evapora, com si ens avergonyíssim d'ella. Es fan més presents els rens, els parenoels i els elfs que el bou, la mula i els pastors. Sort del tió, que resisteix envigorit com un valent al marge de la tradició religiosa. Però l'aiguabarreig d'elements festius i tradicions ens aboca a un cert caos identitari on tenim les de perdre si no tenim clar el que som i d'on venim.

No perdem mai de vista què som i d'on venim. Bon Nadal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada