Donde la ciudad cambia su nombre, de Francisco Candel

Francisco Candel
Donde la ciudad cambia su nombre
Barcelona: José Janés Editor; 1957
285 pp

He tingut a les mans i he llegit un llibre escrit fa seixanta anys i sortit de la impremta en fa més de cinquanta (concretament el març de 1963). He sentit una emoció especial al pensar que aquest llibre ha estat a vàries mans; a les del meu pare, possiblement a les del meu avi i ara a les meves; descobrir les inicials del meu pare a l'interior de la coberta amb una lletra que no era la seva (li va regalar algú?); gaudir novament de la seva sòlida enquadernació, comprovar que acumula anys amb elegància només amb un tímid esgrogueïment dels seus fulls,... I pensar que probablement li queda tanta vida o més de la que ha gaudit fins ara.
És un llibre viu. Es diu que les persones no moren del tot mentre són recordades i el mateix podríem aplicar als llibres. Viuen mentre són recreats en la ment dels seus lectors.
Francesc Candel Tortajada (1925-2007), d'orígens humils com els que es descriuen en el llibre i formació autodidacta, va ser un escriptor popular i estimat com pocs, que representava als milers de catalans d'origen divers que es van incorporar a la nostra societat en diferents onades migratòries durant la primera meitat del segle passat. Mai va renegar dels seus orígens, sempre en va restar fidel i en va fer matèria literària; simbolitzant la voluntat integradora i encunyant un terme, "Els altres catalans", títol d'un destacat i clàssic estudi sobre la immigració a Catalunya que li va donar popularitat i reconeixement; i que ja forma part dels referents culturals de la nostra societat.
L'exemplar que he llegit és el de les cobertes de geltex verdes, que segurament devien estar cobertes per unes sobrecobertes de paper que es devien acabar deteriorant o perdent. Avui dia la xarxa permet trobar-ho tot o gairebé tot i m'agrada imaginar que possiblement duia la que us he deixat aquí al costat.
Donde la ciudad cambia su nombre és novel·la, però també reportatge amb vocació documental. En Candel ens parla del barri (les Cases Barates, després batejades com a Grupo Eduardo Aunós), dels seus veïns, de coneguts i amics; recull anècdotes i dibuixa personatges entranyables per oferir-nos un gran fresc d'aquella societat. Malgrat la misèria i la duresa d'algunes situacions en Candel no hi afegeix dramatisme. Relata i descriu, des d'un cert distanciament amb un punt d'ironia, que de vegades genera somriures i alguna que altra riallada.
Un lloc on la ciutat -Barcelona- canviava el seu nom i creixia per acumulació. No deies que eres barceloní, sinó d'aquell barri que anava creixent i creixent sense els serveis i les infraestructures que avui consideraríem bàsics. Descobrirem aspectes que avui costa imaginar, però sabrem de primera mà com es vivia en aquells anys. 
En Candel és un personatge més de la seva novel·la (és molt divertida la referència a l'inici -real- de la seva primera novel·la, Brisa del cerro, que no va veure la llum fins alguns anys després i que jo vaig tenir ocasió de comprar per casualitat en una llibreria de La Laguna de Tenerife fa més de trenta anys en una edició de la col·lecció de llibres de butxaca Libro Amigo de l'enyorada Editorial Bruguera) i això l'ajuda a acostar-se i descriure amb emotivitat personatges com el metge del dispensari (on el seu pare treballava de conserge) o el mossèn (mossèn Lloveras), que representa aquells capellans abnegats que volien desenvolupar la seva tasca al costat dels més humils per ajudar a dignificar les condicions en que havien de viure (ell havia treballat al despatx parroquial). Seria injust no recordar que la dignitat d'aquells nous espais urbans va ser possible gràcies a altes dosis de comportaments altruistes com els que representaven el metge i el capellà. Candel coneixia de primera mà, per tant, les anècdotes que relata.
La novel·la és un gran fresc per on desfilen personatges i on descobrir les seves reaccions primàries, però també com parlen, què fan, de què viuen, on van, què celebren i com,.... I els merders en que de vegades es veuen embolicats. El relat de la seva 
quotidianitat.

Candel és un escriptor i personatge a reivindicar del que caldrien noves edicions de la seva obra, i del que ara tenim el llibre que li va dedicar Genís Sinca (La providència es diu Paco) i un Sense Ficció de TV3 (La Granja del pas - Paco Candel, l'altre català).