Olor de Colònia

Sílvia Alcántara
Olor de Colònia
330 pp.
Barcelona: Edicions de 1984, S.L., 2009
Col·lecció Mirmanda, 62
ISBN: 978-84-92040-21-4

La berguedana Sílvia Alcàntara (1944) és un exemple de vocació literària tardana car Olor de Colònia, la seva primera novel·la, ens arriba quan la seva autora seixanteja. 
Les seves circumstàncies personals reflecteixen les de tota una generació nascuda a la postguerra que va haver de viure en l'escola franquista on l'única llengua era la castellana. Va aprendre el català de gran i les seves inquietuds literàries la van fer passar per l'Aula de Lletres i posteriorment per l'Ateneu Barcelonès, on completa el seu aprenentatge de les tècniques literàries. 
Fruit de tot això i del que va conèixer a la seva infància i joventut (va viure a la Colònia Vidal de Puig-Reig fins als vint anys) és Olor de Colònia. 
Olor de Colònia és una novel·la que conté diferents elements d'interès. D'una banda ens situa en un escenari, el de les colònies tèxtils, que resulta molt proper per a tota la gent de la Catalunya Central. El desenvolupament industrial del país no s'explica sense conèixer i valorar el paper que hi va jugar la indústria tèxtil (importantíssima al llarg del curs del riu Llobregat). 
D'una altra, una trama de thriller molt ben construïda amb personatges rics de matisos, complexos, que amaguen aspectes foscos de la seva vida. 
La novel·la parteix d'un succés petit com és l'incendi d'un magatzem de la fàbrica que aparentment de forma accidental i dissortada acaba amb la mort de l'escrivent de l'oficina. 
A partir d'aquí la novel·la ens va presentant els diferents personatges que poblen l'univers humà de la colònia. N'anem coneixent les seves circumstàncies i anem prenent consciència d'aquest món tancat, pensat per a que no hi falti de res però alhora limitador, opressiu, que determina la vida i el futur del que hi formen part. Tot és aparentment plàcid i tranquil dins de la seva rutina, però assistim a un seguit de sentiments soterrats, hipocresies, rivalitats, enveges, recels, angoixes, traïcions i també il·lusions que s'esvaeixen. L'aparent tranquil·litat de la vida de la colònia es trenca amb tot de petits misteris que alimenten les murmuracions i les insinuacions. 
A partir d'aquí, quan es van revelant aquests misteris és com si anéssim completant un puzle que a la part final atrapa amb força el lector fins a treure l'entrellat de tot plegat i descobrir moltes coses que no sabíem. 
Cal destacar el grau d'elaboració d'alguns personatges, com el malvat Sr. Boix ("usurer d'ànimes", tal com l'anomenen en un moment de la narració). 
Crec que és una novel·la estimable, ben escrita, amb personatges complexos que tenen interès humà i amb una trama capaç d'atrapar el lector. Va comptar amb el favor del lectors i va ser finalista del Premi Llibreter 2009 de narrativa que concedeix el Gremi de Llibreters de Barcelona i de Catalunya.