El diccionari defineix l'obscenitat com allò que ofèn greument el pudor, la vergonya. Com a ciutadà sóc capaç d'entendre-ho gairebé tot si se m'argumenta adequadament. Però quan s'actua a la desesperada i es prenen decisions prescindint d'aspectes fonamentals com l'equitat, l'ètica, l'exemplaritat, la proporcionalitat,...; es perd la confiança i es posa en seriós perill el futur col·lectiu.
Les darreres retallades que posen al límit la dignitat dels serveis públics i la salut dels que hi treballen, al costat de la intervenció que s'ha fet a Bankia sota l'eufemístic terme de perill sistèmic, no fan més que evidenciar la potineria de bona part de la nostra classe política.
Preocupa veure en mans de qui estem; preocupen el divorci creixent entre la gent i els seus dirigents polítics, la manca de transparència, la pèrdua de confiança, el desencís general, l'escepticisme tenyit de pessimisme.
Però vull ser optimista i pensar que encara hi ha esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada