Què gran, Quim!

Hi ha persones que gaudeixen d'un prestigi indiscutible, que són referents d'una societat, persones que es fan escoltar, respectades, que esdevenen líders morals, amb autoritat i capaces de liderar opinió i visió de país. Els necessitem i és just fer-los un reconeixement per tot els que ens aporten.
No cal dir que en Joaquim Ma. Puyal és una d'aquestes persones. Val molt la pena escoltar atentament el seu discurs d'acceptació del reconeixement com a Català de l'Any 2011 (només són onze minutets que passen en un tres i no res, però que deixen la seva empremta). 
Em quedo amb la seva idea (que comparteixo plenament) que viure és creure en alguna cosa i actuar segons les pròpies conviccions. M'ha agradat l'elogi que fa, en aquests temps difícils, de l'esforç de cadascú per tirar endavant. Hi veig l'elogi de la lluita, de la persistència, de la tenacitat,... Només tindrem futur i sortirem endavant si no ens donem per vençuts i som capaços de mantenir la cohesió que necessitem com a societat. 
És fantàstic també l'elogi que fa del periodisme en la societat democràtica i de l'ètica que sempre l'ha d'acompanyar; un periodisme que ell tant ha ajudat a prestigiar.
Cal escoltar-lo. És un motiu més per a l'esperança.