Memòria dels morts, de Teresa Pàmies

Teresa Pàmies
Memòria dels morts
Barcelona: Editorial Planeta, 1988
215 pp.
Obra finalista dels Premis Ramon Llull 1981
ISBN: 84-320-9358-0

Memòria dels morts complementa, en certa manera, Testament a Praga. El protagonista de Testament a Praga era el pare de la Teresa. A Memòria dels Morts el relat gira al voltant de la mare, que era la gran ignorada a les memòries del pare. La mare, que va morir accidentalment l'any 1941 en circumstàncies no del tot aclarides, és presentada de forma esvaïda, fantasmagòrica, etèria, talment com una ànima en pena. Hi ha una frase que es va repetint al llarg del llibre a mode de leitmotiv: "els morts no tenen fred ni calor, ni olfacte ni tacte, ni set ni gana. Els morts només tenen memòria." És aquesta memòria la que s'intenta recuperar al llarg de la narració. La memòria del que va passar, la memòria de les persones amb qui es va tractar, la memòria dels anys transcorreguts, la memòria de les noves realitats. Això li serveix a l'autora per dibuixar un desitjat retrobament amb la seva mare i encetar un diàleg sobre coses que li hauria agradat dir. En aquest diàleg es passa revista al passat i la narració s'alterna amb el que es troba la Teresa a Balaguer el 1979 quan hi retorna després d'un llarg exili per a resoldre temes personals i visita persones amb les que va tenir relació. 
No m'ha acabat de fer el pes el tractament que dóna a la figura de la seva mare. La Teresa Pàmies no és Shakespeare ni Memòria dels morts és Hamlet. Aquesta presència fantasmagòrica trobo que no acaba de rutllar. Quan la narració es centra en el retorn a Balaguer (des de la visita a la casa en runes que temps era temps fou la seva, els records de la infantesa i joventut, el retrobament amb la seva amiga Magda, la visita a familiars i amistats de la seva mare,...) la narració guanya en coherència i fluïdesa. Tenen molta força també algunes reflexions personals, sobretot les que fan referència a l'avortament, quan ella va haver de decidir no donar continuïtat a la gestació d'un fill que portava. Resulta també d'interès (gairebé com a document històric) el procés de les primeres eleccions municipals després de la mort d'en Franco. I no deixa de sorprendre l'ortodòxia i el dogmatisme ideològic d'algú com la Teresa Pàmies, capaç de defensar l'estalinisme i l'ús de la força per tal de fer triomfar l'ideal revolucionari. Ara resulta curiós veure que una força política com el PSUC es presentés en aquells temps com l'única amb legitimitat i pedigrí per a governar en democràcia. Com denigraven en certa manera amb arrogància als que no pensaven com ells. Sempre m'he preguntat com un munt de líders polítics que defensaven revolucions socials i tenien fixat l'ideal en la Unió Soviètica i els règims de l'Europa de l'Est no hagin estat capaços de reconèixer l'error històric que ha estat el comunisme i retractar-se dels seus posicionaments. 
El llibre, com he anat dient, no és rodó, però té força punts d'interès. Val la pena llegir-lo per a poder imaginar millor, més enllà dels temes personals que s'hi narren, el nostre passat més recent.