Sexisme i llenguatge

Imatge obtinguda de la xarxa

De vegades tinc la sensació que l'esperit de la correcció política, aquest desig benintencionat d'ésser respectuosos amb tothom i d'evitar qualsevol indici que pugui interpretar-se com un element discriminatori per raons de raça, sexe o d'altres, ens porta a fer desdoblaments de les paraules i buscar fórmules neutres que englobin realitats diferenciades. I si no hi posem senderi podem arribar a situacions absurdes i ridícules. 
Sempre he cregut que el problema no està tant en la paraula en si mateixa sinó en com s'utilitza i la intencionalitat amb què es fa. És el context i les situacions de comunicació les que determinen l'ús maliciós de les paraules.
Recordo haver redactat circulars adreçades a les famílies de l'escola i haver de diferenciar entre els i les alumnes, els i les mestres de l'escola,.... I és molt feixuc trobar-te amb el desdoblament d'expressions d'aquestes que perjudiquen clarament el missatge que es vol transmetre. Personalment estic sensibilitzat per les qüestions referents a la igualtat i la no discriminació, i vaig trobar un gran encert una denominació com AMPA (Associació de Mares i Pares d'Alumnes) que superés l'antiga d'APA (Associació de Pares d'Alumnes). Però cal acotar allò discriminatori d'allò que no ho és i no ésser excessivament primmirats.
He pensat en tot això arran d'un sucós article d'en David Cirici a l'Ara el passat dimecres 7 de març que us recomano de totes totes. 
Esmenta que els lingüistes diuen que termes com alumnes i ciutadans (per economia) ja designen els dos sexes. Que no cal aquest desdoblament constant. Si no acotem i ens deixem una mica de prejudicis sexistes caurem en digressions constants sobre els termes amb que designar determinades realitats. I tot això només anirà en perjudici de la comunicació.