He aprofitat aquestes vacances per a endinsar-me en la lectura de les memòries de Josep Benet (Memòries I. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939), un personatge i un patriota admirables que cal conèixer i valorar, car ens ha deixat una obra ingent, fonamental per a entendre el nostre passat més recent, però també moltes de les situacions que vivim en aquests moments.
De les seves memòries, llibre imprescindible i del tot recomanable, en parlaré en una altra entrada del blog; però avui voldria comentar una anècdota que ell recull i que m'ha fet pensar en com les paraules ajuden a mitificar un personatge.
El president Companys va ser empresonat arran de la seva actuació en els fets del 6 d'octubre de 1934. Amb el triomf de les esquerres del Front Popular a les eleccions del 16 de febrer de 1936 es va decretar una amnistia general i va ser alliberat. Quan arribà a Barcelona va pronunciar un discurs que conté una frase que ha passat a la història, símbol de l'esperit dels catalans i de la nostra capacitat de lluitar i sobreposar-nos a les adversitats, i que és la que encapçala aquesta entrada. Una frase mítica com n'hi ha poques.
Doncs resulta que és una frase "falsificada" per a fer-la més expressiva i punyent.
El discurs de Companys deia així: "Venim per servir uns ideals. Portem l'ànima amarada de sentiment; res de venjances, però sí un nou esperit de justícia i reparació. Recollim les lliçons de l'experiència. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a véncer".
En el discurs original, en lloc de véncer es deia guanyar. Josep Benet, pocs mesos després de la mort de Franco, va ser convidat a pronunciar una conferència a la Universitat de Barcelona que va titular Catalunya i la Guerra Civil. En aquella conferència, referint l'episodi de Companys, va decidir substituir guanyar per véncer perquè li va semblar més expressiu en aquelles hores intenses de canvi polític. I així va ser reproduït i així ha quedat des de llavors.
Impressionant! Ah, les paraules!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada