dissabte, 18 de juliol del 2009

Dolor de llengua

Dolor de llengua
Enric Larreula
València: Eliseu Climent - 3i4, 2002

A Dolor de llengua Enric Larreula fa una radiografia exhaustiva de totes aquelles situacions en les quals els ciutadans d'aquest país pateixen a l'hora d'utilitzar la seva llengua. És un recorregut per situacions que tots hem viscut alguna vegada i on la llengua ha estat motiu de tensió, disgust o malestar. Portem més de vint-i-inc anys de democràcia, hem abocat molts esforços per a recuperar allò que més ens identifica com a poble i potser per tots aquests esforços abocats ens sentim malament quan veiem que el català està perdent la batalla per l'ús social. Justament quan més ciutadans han estat escolaritzats en llengua catalana i hi ha els nivells en teoria més alts de coneixement tenim la sensació pessimista que el català recula i està quedant només com una llengua que té guanyades unes parcel·les a l'ensenyament i l'administració, però que està quedant anorreada a nivell d'ús públic i que pateix tota mena d'hostilitats i incomprensions.
El llibre demostra a bastament que el català ara com ara no és una llengua necessària, que es pot anar tranquil·lament per Catalunya sense saber-lo; i que les actituds acomplexades dels mateixos catalanoparlants, amb la seva facilitat per passar-se al castellà a la mínima no estimulen precisament fer adonar que el català és important i necessari.
Un llibre agre, dur, sincer i pessimista, fet des del testimoniatge de persones d'arreu dels territoris de parla catalana, i fet també des de l'estimació per la llengua. Recull un bon nombre de reflexions d'allò més estimulants per a entendre com la llengua és viscuda per persones en situacions personals i contextos socials diversos. Un llibre molt útil i necessari per a comprendre la complexa problemàtica que envolta la situació de la llengua catalana i per a conscienciar la ciutadania d'aquest país per a no perdre definitivament la batalla de la llengua. Cal, això sí, un nou marc legal que afavoreixi la necessitat del català però també hi ha encara un llarg camí a recórrer en les actituds personals dels mateixos catalanoparlants.
Difícil, però no cal abaixar la guàrdia ni deixar-se véncer pel desencís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada