Un lloc preferent i d'honor

Hi ha notícies de la secció de política que tenen la virtut de dibuixar-te un somriure. I s'agraeix, sobretot quan el debat polític esdevé agre i ple d'agressivitats. Cansa haver d'agafar cada dia el casc i l'escut per protegir-te del que apareix a certa premsa i declaracions diverses de portaveus de les essències. 
La gent de Gallifa, assessorada per l'Alfons López Tena, han aportat una sortida desacomplexada, original i amb un punt d'humor al tema de les banderes. Com sempre, la reacció del govern central ha estat irada i plena d'amenaces. 
I què faran, ara? Encausar-los per haver complert amb la llei però no de la manera que a ells els agradaria?
No se'ns pot negar que els catalans som gent imaginativa i amb sentit de l'humor.

Benvingut, hivern

Ara ja sembla que el fred va de debò i fa que l'estació sigui la que ha de ser climatològicament parlant. Fem-li els honors amb aquests versos del poema Hivern, del gran poeta de Roda de Ter.

"L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses. 

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible."

Del poema Hivern, de Miquel Martí i Pol (1929-2003)

El més valuós

A tots aquells que enfilen la senda de la maduresa. 

Moisès Broggi, humanista

M'agrada la paraula humanista i crec que és un honor que algú pugui ser definit amb aquest mot. És una paraula que expressa un valor i defineix unes prioritats, que denota qualitat humana.
Per a l'humanista la persona, l'ésser humà, és el més important, el valor suprem. Al voltant d'ell gira tota la resta. A l'humanista el preocupa el benestar de la gent i cap aquest benestar -físic, moral, emocional- orienta les seves accions.
L'humanisme entès així hauria de ser present a la política. La política hauria de ser això, vocació de servei orientada al benestar de la ciutadania, amb generositat i altruisme. Treballar per a fer millor la societat.
El traspàs de Moisès Broggi ha tornat protagonisme a la paraula humanista, forma part de molts titulars i s'ha utilitzat a bastament per definir-lo. Però és important aturar-se un moment a pensar en el que significa i comporta.
La dilatadíssima trajectòria del Dr. Broggi dóna per a molt i no es tracta de repetir aquí el que porten els diaris i han dit els informatius. Tinc en llista d'espera les seves Memòries d'un cirurgià, les Reflexions d'un vell centenari i Sobre el camí de la vida: converses amb el meu nét Carles Brasó. Espero poder-m'hi posar aviat.
Però més enllà dels seus mèrits professionals com a metge i cirurgià em quedo amb la seva lucidesa i el seu compromís cívic, ben ferm fins al final dels seus 104 anys de vida. Encara recordo amb emoció aquella primera i encertadíssima portada de l'Ara, on apareixien ell i la primera nena nascuda el 2010, passat i futur units en aquella entranyable instantània. I és el que està fent el diari Ara, recollir el testimoni de més de dos-cents anys de premsa escrita al país per a fer un nou producte orientat clarament al futur d'aquest mitjà.
Descansi en pau des del respecte que es va saber guanyar i l'estima que tothom li tenia.

Versos que m'arriben a l'ànima - V

"Un poema no hauria de significar 

sinó ser." 

Dos versos del poema Ars poetica del poeta nord-americà Archibald MacLeish (1892-1982) que defineixen a la perfecció l'essència de la poesia.

Un poema hauria de ser palpable i mut
com un fruit rodó,
mut
com els antics medallons al polze,
silenciós com la pedra gastada
de l'ampit on la molsa s'ha escampat.
Un poema hauria d'existir sense paraules,
com el vol dels ocells.
Un poema hauria de restar immòbil en el temps
mentre la lluna s'encimbella,
i abandonar, tal com la lluna abandona 

branca a branca, 

els arbres embullats de nit,
abandonar, com ho fa la lluna entre les fulles hivernals,
record a record, la ment. 

Un poema hauria de restar immòbil en el temps
mentre la lluna s'encimbella.
Un poema hauria de ser igual a:
no és veritat.
Per a tota la història del dolor
un pòrtic buit i una fulla d'auró.
Per a l'amor
les herbes vinclant-se i dues llums damunt la mar.
Un poema no hauria de significar
sinó ser.

El temps passa

Sí, un cop més, inexorable, indeturable. I com qui no vol la cosa ja som al 2013. Benvingut i salut tinguem. 
I res millor per a començar l'any que una mica de poesia:

"El temps passa,

la vida empeny,      

el nen de cop ja és un jove,

el jove aviat serà home

i l’home un vell."

Carme Folch (del poema Res-nen-noi-home-res)

Dies de festa i celebració

"L'esclat de festes i celebracions és sal en les ferides de la malaltia, la pobresa i la soledat."

Missatge trobat

Entre el soroll i la pressa
fes el teu camí
sense oblidar que el silenci és pau.
Mentre puguis,
i sense abaixar el cap,
sigues amic de tothom.
Digues la teva veritat
sense córrer
i que tothom l'entengui.
Escolta els altres
encara que els trobis pesats
i una colla d'ignorants:
ells també tenen quelcom a dir.
No et comparis pas als altres:
podries sortir-ne bufat o amargat,
perquè un altre sempre pot ser més bo o menys bo que tu.
Alegra't dels teus èxits
i no t'encaparris pels teus fracassos.
Estima la feina que facis per senzilla que sigui:
és una riquesa concreta en un món de vaguetats.
Mira bé el que fas, perquè el món és enganyós:
però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona,
que lluiten per un ideal,
i que hi ha més herois del que et penses.
Sigues sincer i no fingeixis l'amistat;
no tractis l'amor amb cinisme,
puix que, malgrat el que pugui venir i els desenganys,
l'amor torna a néixer, com l'herba que trepitges.
Inclina't davant l'inevitable pas dels anys
sense enyorar la joventut i els seus gustos.
Convenç-te que hom no es fa fort en un dia
i no et deixis portar per les quimeres
que només cansen i et deixen arraconat.
Més enllà de tota austeritat,
sigues bo amb tu mateix.
Tu ets tan fill com els arbres i els estels.
Hi tens un lloc en aquest món.
Encara que no t'ho creguis,
l'univers fa camí endevant.
Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu,
i fent la teva feina, 

o esperant entre el soroll i la confusió,
no perdis pas la pau.
Malgrat les vileses, les dificultats i els somnis escapçats,
la vida és bella.
No ho oblidis
i seràs feliç.

Poema trobat a l'església de Sant Pau, a Baltimore, l'any 1693

Tempus fugit

A mesura que vaig sumant anys tinc la sensació que el temps passa més de pressa. Arriben els dies que ni te n'adones i passen amb la mateixa velocitat. 

Nadal, Sant Esteve. Aviat, Cap d'Any, Reis. I santornem-hi que no ha estat res.
Faig, però el temps se m'escapa. Sumo dies, mesos, anys, i constato dia sí i dia també que moltes coses ja no tornaran. El temps vola, s'escapa. Assumeixes que cada dia que et despertes és un regal que cal aprofitar. Carpe diem. No hi ha més. Viure el moment, paladejar la vida.
Cada dia més perquè cada cop en queda menys.

La teva llum és la seva esperança

Hi ha frases que són absolutament rodones, un reclam ple de sentiment i de força a favor de la solidaritat que qualsevol personal amb un mínim de sensibilitat subscriuria. És el que fan any rere any la gent de Mans Unides promovent l'adquisició solidària d'aquestes llànties per donar un cop de mà a projectes relacionats amb l'educació dels infants més desafavorits del planeta. Enguany es tracta d'un projecte a Lúreg (Índia) per reconstruir una escola de primària. Altres anys ha estat al Perú o d'altres racons del planeta.
Per als cristians el Nadal és llum, però no per afavorir un consumisme que enfarfegui sinó per a dibuixar un futur d'esperança que ens dignifiqui com a humans.
Benvinguda la solidaritat, un cop més, que treballa altruistament per eradicar la pobresa i la fam del món.