Moisès Broggi, humanista

M'agrada la paraula humanista i crec que és un honor que algú pugui ser definit amb aquest mot. És una paraula que expressa un valor i defineix unes prioritats, que denota qualitat humana.
Per a l'humanista la persona, l'ésser humà, és el més important, el valor suprem. Al voltant d'ell gira tota la resta. A l'humanista el preocupa el benestar de la gent i cap aquest benestar -físic, moral, emocional- orienta les seves accions.
L'humanisme entès així hauria de ser present a la política. La política hauria de ser això, vocació de servei orientada al benestar de la ciutadania, amb generositat i altruisme. Treballar per a fer millor la societat.
El traspàs de Moisès Broggi ha tornat protagonisme a la paraula humanista, forma part de molts titulars i s'ha utilitzat a bastament per definir-lo. Però és important aturar-se un moment a pensar en el que significa i comporta.
La dilatadíssima trajectòria del Dr. Broggi dóna per a molt i no es tracta de repetir aquí el que porten els diaris i han dit els informatius. Tinc en llista d'espera les seves Memòries d'un cirurgià, les Reflexions d'un vell centenari i Sobre el camí de la vida: converses amb el meu nét Carles Brasó. Espero poder-m'hi posar aviat.
Però més enllà dels seus mèrits professionals com a metge i cirurgià em quedo amb la seva lucidesa i el seu compromís cívic, ben ferm fins al final dels seus 104 anys de vida. Encara recordo amb emoció aquella primera i encertadíssima portada de l'Ara, on apareixien ell i la primera nena nascuda el 2010, passat i futur units en aquella entranyable instantània. I és el que està fent el diari Ara, recollir el testimoni de més de dos-cents anys de premsa escrita al país per a fer un nou producte orientat clarament al futur d'aquest mitjà.
Descansi en pau des del respecte que es va saber guanyar i l'estima que tothom li tenia.