Les copes que un dia deixen de brindar

La taula de Nadal d'una família és el fidel reflex de la seva evolució al llarg del temps. Ens il·lusiona quan un naixement o una nova parella la fan créixer i vivim amb alegria les estretors que de vegades comporten. Sentim que la vida s'afirma, que creix amb l'amor. I això ens omple de joia.

Però alhora no podem deixar de pensar en les absències que l'omplen de tristesa i buidor. 
Fixem la mirada en aquella cadira que ocupaven els absents mentre ens envaeixen els records. Hi ha un dia en que les copes deixen de brindar, som menys i estarem més amples; però l'aparent confort de l'espai que guanyarem no compensarà el record dels qui ja no s'hi asseuen, del buit que ens deixen els qui ja no hi són o que per circumstàncies no poden compartir la diada. 

Hi ha copes que un dia deixen de brindar i fan més viu el record d'altres anyades.

Bon Nadal

Aquesta felicitació fa temps que corre per la xarxa i és una forma bella i original d'homenatjar l'amistat i transmetre bons desitjos.

Així sia.

Resistir és vèncer

La frase li devem a l'explorador i aventurer Sir Ernest Shackleton (1874-1922), un home que va tenir el somni  d'ésser el primer a travessar l'Àrtic. Corria l'any 1914 i per intentar reclutar la tripulació que necessitava va posar un peculiar anunci al The Thimes: "Es busquen homes per a un viatge perillós. Salari baix, fred penetrant, llargs mesos en la més completa foscor, perill constant i escasses possibilitats de tornar amb vida. Gran honor i reconeixement en cas d'èxit". 

No sé si un anunci que pinta les coses tan díficils engresca massa, però se li ha de reconèixer valentia i sinceritat.  La cosa pintava difícil, tot un repte. D'entrada va aconseguir reclutar la tripulació que necessitava per al vaixell Endurance, amb el que intentaria culminar el seu somni. Però el viatge va estar ple de vicissituds, el vaixell va quedat atrapat en el gel i van haver d'abandonar-lo. A partir d'aquí va anar substituint el somni per l'objectiu real i proper de salvar els seus homes, als quals va haver d'esperonar de totes les maneres per a poder superar la difícil situació per la que passaven. 

Sir Ernest Shackleton, la vida del qual va estar plena de fracassos, ara és recordat pel seu exemple de lideratge en haver prioritzat el salvament de la seva tripulació i la importància del grup per damunt dels interessos individuals.

La resistència davant l'adversitat com a signe de superació i victòria. 

La situació descrita guarda un gran paral·lelisme amb la situació política que viu Catalunya. Tenim al davant una travessa que estarà plena d'hostilitat i vicissituds. Serà una etapa de grans dificultats. Però els líders han de lluitar pel que els uneix al servei de la seva gent, la gent que els ha fet confiança; sense tacticismes, amb valentia i honestedat. 

Si sabem resistir units, vencerem.

Aforisme nadalenc

 

"Sempre hi ha un record 
per als qui ocupen 
un raconet del teu cor."

Solidaritat, dos anys després

Escriure un bloc és assumir que potser ningú et llegirà, que el que escriuràs potser no suscitarà cap interès, que pot ser ignorat amb indiferència, que ningú es molestarà a recollir el missatge que potser amb molt d'esforç has volgut fer arribar als altres. 
Les motivacions per a escriure un bloc poden ser moltes, però bàsicament convergeixen en el fet de sentir-te millor amb tu mateix i compartir amb els altres pensaments, emocions, reflexions i tot allò que consideres que els pot agradar o ser d'utilitat.
En el meu cas, reconec que les expectatives inicials eren molt baixes, més properes a una provatura que donés sortida a coses que anava elaborant en diferents àmbits de forma irregular que no pas a una elaboració sistemàtica de continguts d'una temàtica concreta. Però el temps ha anat perfilant les coses, donant consistència i regularitat als continguts, dibuixant certa identitat.
Descobrir un bloc és en gran part fruit de la casualitat o d'una recerca concreta. I la fidelització és quelcom difícil d'aconseguir. Implica molta seducció, molta sintonia. I si no hi ha una coneixença personal, un vincle emocional, una connexió amb el que s'hi troba, és difícil assolir el seguiment regular d'un bloc. 
Per tots aquests motius sempre he sentit certa curiositat per saber què ha portat algú a entrar en aquest bloc, què estava buscant, què hi ha trobat. Majoritàriament s'hi entra quan s'està fent una recerca. I modestament em satisfà veure que ha estat útil en l'àmbit de la docència, que s'han valorat punts de vista sobre un llibre, que potser ha ajudat a fer algun treball. Però el que més m'ha sorprès és veure que hi ha més de mil cent visualitzacions de les dues entrades que fan referència a la solidaritat. És una recerca regular, que es manté pràcticament durant tot l'any, tot i que és més intensa en aquesta època solidària per excel·lència que són les festes nadalenques. 
I hi ha una trentena d'entrades que han tingut més de cent visualitzacions. Són marques modestes, però també el reflex que s'hi han aportat continguts que han estat valorats, que han tingut cert ressò. 
La solidaritat és potser el concepte que mobilitza més energies a la nostra societat. Hi ha molta gent sensibilitzada i motivada per ajudar als altres. Mostrar solidaritat ens fa sentir millor. I potser per això és una paraula estimada, valorada i respectada que mou el millor de cadascú de nosaltres. La solidaritat s'identifica amb la sensibilitat social. Qualsevol bona causa mereix la solidaritat dels altres. Que et diguin insolidari, més enllà de la percepció d'un insult sinònim d'egoista, és una afirmació que et fa sentir allunyat del desig de justícia que està a la base del progrés social, del desig de voler millorar les coses. La solidaritat esdevé, així, un valor suprem, inqüestionable, que identifica una societat progressista. Mostrar-te solidari i afirmar la solidaritat et fa digne de pertànyer en aquesta societat. Aquí rau gran part del seu èxit i també del seu encís.

Som-hi doncs, un any més, amb la Marató de TV3 i amb les moltes iniciatives que persegueixen fer un món  millor i una mica més just. 

Poema laic de Nadal

Il·luminació nadalenca
 del carrer Barcelona de Manresa (2012)

Aquest Nadal...
          ... contempla la bellesa amb serenor,
              respira a fons la pau 
              que trobis al teu pas,
              omple't dels silencis 
              que asserenen l'esperit
              i desa-ho tot
              en els teus sentits.
              Deixa que els llums festegin
              amb el bullici de la gent al carrer,
              però aparta la pressa i el soroll
              que només destorben la teva intimitat.
              Obre un nou espai
              per a l'amor i l'amistat: 
              tan importants són els altres per a tu
              com tu per a ells.
              Sàpigues perdonar les ofenses: 
              les rancúnies només creen neguit. 
              No arraconis els propòsits 
              que un dia et van il·lusionar 
              i converteix les teves paraules 
              en sentiments. 
              Només l'autenticitat 
              dóna sentit al que desitges.

Criatures dolcíssimes que foren

El diari Ara va tancar les informacions que cobrien la passada campanya electoral amb un simpàtic reportatge que mostrava instantànies de la infància dels candidats. Vistos així costa de dir qui inspira més confiança. Tots semblen aplicats, mostren una mirada innocent, més o menys murri, enjogassada; com correspon a l'edat. 
El que queda clar és que no hi ha res com la infància i l'etapa escolar per a trobar imatges de la bondat i la transparència en l'expressió de les persones, expressions d'innocència i ingenuïtat que ja dibuixen la personalitat que els definirà en el futur. 
Ara som a les seves mans.

Criatures dolcíssimes que foren

El preu de la soledat

"Quan et retires del món, el món es retira també de tu en la mateixa mesura."

Serem allò que vulguem ser

"Més ens val la incertesa i el risc
d'ara mateix,
que l'enyor i l'angoixa."

Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Els nens llegeixen prou?

El Canal Terrassa Vallès, amb el suport de la FAPAES (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya) i de l'Àrea d'Educació de la  Diputació de Barcelona, produeix el programa Famílies i escola, on es reflexiona sobre temes educatius. És un esforç molt meritori per divulgar amb esperit didàctic tot allò que fa referència a l'educació dels nostres nens i joves, orientat sobretot a les famílies i persones interessades pel món de l'educació i defugint el debat tècnic propi d'especialistes. Van per la quarta temporada i porten tractats un munt de temes d'allò més interessants. Dissortadament, un esforç com aquest només té difusió a la Xarxa de televisions locals i de forma força limitada.

El mes passat van dedicar un programa titulat "M'agrada molt llegir" a tractar l'hàbit lector. Em va agradar la visió optimista del tema, volent destacar que es llegeix potser més que mai, només que aquesta lectura es produeix de forma molt més diversificada quant a formats, temàtiques i suports. 

Val la pena escoltar el que s'hi diu i es mostra: 



Després de cada programa pengen un resum de les conclusions més destacables de la temàtica tractada. D'aquest programa em permeto reproduir les que es van publicar:

1. "A l’escola ensenyen a llegir els nostres fills, però la responsabilitat de motivar-los i engrescar-los per la lectura és també de la família."

2. "Cal aconseguir que els nostres fills siguin bons lectors; si no, tindran problemes per ser persones informades i adaptades al seu entorn."

3. "De petits, intentem que la lectura sigui una experiència emocionant per als nostres fills: que gaudeixin llegint al costat dels seus pares."

4. "De més grans, és molt aconsellable que els joves tinguin grups d’amics lectors; això els animarà a llegir a ells també."

5. "No cal programar una estona de lectura diària: cal trobar moments per gaudir de la lectura, oblidant tota la resta de coses."

6. "Aprendre a llegir suposa un esforç, però recordem als nostres fills que a major esforç, major plaer."

7. "A casa, la lectura ha de ser quelcom lúdic: podem, per exemple, aprofitar un llibre per acompanyar-lo d’una representació o bé d’una excursió que hi estigui relacionada."

8. "No cal que només llegim llibres. Podem llegir revistes, textos a internet… la lectura és diversa i apassionant."

9. "La motivació per la lectura va estretament unida al rendiment escolar. Ja tenim un altre bon motiu per engrescar els nostres fills a llegir."

10. "Quan els nostres fills són adolescents, deixem-los que tinguin un marge de llibertat en l’elecció d’allò que llegeixen."

11. "Els nens copien els seus pares: cal que els nens ens vegin llegir amb regularitat i passió."

12. "Si veiem el nostre fill sol, immers en la lectura, deixem-lo que gaudeixi del moment; no l’interrompem i aprendrà a fer de la lectura una experiència."

Déu n'hi do, no? El que deia, esperit didàctic, amb idees clares, senzilles i ben fonamentades. Una iniciativa que caldrà seguir i divulgar en la mesura que es pugui.