Bibliòfils, bibliòfobs, bibliòfags, bibliocastes i altres espècies humanes.

S'acosta Sant Jordi i l'actualitat del llibre i la lectura guanya pes: estadístiques d'hàbits lectors, presentació de novetats, entrevistes amb escriptors i llibreters, rànquings de vendes,... 
El llibre, ni que sigui per un dia, és el gran protagonista. Aquest objecte virtuós, generador de prestigi, un dels més grans exponents de la creativitat humana, element cabdal a l'hora de definir els hàbits de lleure i consum cultural, punt de referència en la transmissió d'idees;.... ha anat definint amb el temps una peculiar relació amb la raça humana. 
Tothom deu haver sentit a parlar dels bibliòfils, aquelles persones que estimen els llibres, que en són amics. Els bibliòfils sempre en parlen bé dels llibres, car hi ha una relació d'amor i simpatia per ells; en són els seus grans defensors. Alguns bibliòfils pequen de bibliolatria, que en seria un culte i una veneració excessius pels llibres. Segurament ho fan de bona fe, però sense adonar-se'n cauen en l'excés.
En el pol oposat als bibliòfils situaríem els bibliòfobs, que són aquells que experimenten fòbia cap a ells, que odien els llibres sense més. Històricament, els règims totalitaris han manifestat comportaments bibliòfobs, car han vist en el llibre un objecte perillós que podia qüestionar l'ordre establert; no podien suportar que algú pensés diferent d'ells i donés ales a una possible rebel·lió. Quan aquestes dictadures fan un pas més en el seu odi cap al que representa el llibre organitzen actes biblioclastes, com per exemple les fogueres públiques per cremar tot allò que consideren perniciós. 
No cal confondre els actes biblioclastes amb la bibliolístia, que seria la destrucció voluntària de llibres. Per a mi seria sinònim d'esporgar, que és la necessitat periòdica de treure dels prestatges allò que ha esdevingut obsolet i ocupa un espai preciós a les lleixes de la nostra biblioteca. Si la bibliolístia resulta dolorosa sempre es pot optar per abandonar allò que no volem en una biblioteca, tot esperant que algú encara tingui ganes d'endur-s'ho a casa seva.
Els grans lectors, els més apassionats, quan troben una lectura que els enganxa cauen en comportaments bibliòfags, en devoren el contingut amb voracitat. Cal perdonar-los, és un comportament benaurat fill de la passió per la lectura. 
Sento simpatia, tot i que no és el que més m'interessa, pel bibliognosta, que és aquella persona que ha dedicat part del seu temps a estudiar i especialitzar-se en la història del llibre; així com per aquells que també moguts per la seva passió i curiositat s'han dedicat al bibliofilisme; és a dir, a recopilar anècdotes, pensaments, dites i històries sobre llibres. 
Les seves ànsies de saber estan posant els fonaments de la bibliologia i els futurs bibliòlegs. 
No voldria acabar sense esmentar dues petites aficions fruit de la meva relació amb els llibres. Una és la bibliatria. No en són un expert, però he restaurat alguns llibres que m'he llegit i estimat després que se'ls desenganxessin els fulls o és malmetés la seva enquadernació. I és que m'agrada fer-los durar. Una altra és la bibliopegia. A un nivell molt bàsic, artesanal, casolà; però de vegades he pensat que només em faltava fer-los. I m'hi he posat. Enquadernar un llibre pot passar per una manualitat de passar l'estona, però proporciona grans satisfaccions. 
Ara que us passejareu per les parades amb motiu de la diada de Sant Jordi no us convertiu en un bibliòlata, que és aquell que té molts llibres que no s'ha llegit. Compreu el que penseu llegir. És el premi que tot llibre (si s'ho mereix) necessita. 
I per més que penseu que un llibre estaria millor a casa vostra que no en una biblioteca o llibreria, no us convertiu en un bibliocleptòman; que robar és lleig. 

I tu, quina relació tens amb el llibre?