Emocions

És la nova sensació de la xarxa. Hi veiem una nena de deu mesos que s'emociona en sentir cantar la seva mare. I és que la música, com la paraula, són generadores d'emocions. Percebem l'alegria, la malenconia, la tristor,... i hi reaccionem; éssers emotius com som. 
El vídeo és sensacional. Al visionar-lo no podem deixar de trasbalsar-nos en veure les emocions d'un nadó, més cristal·lines que les d'un adult. Perquè la capacitat de sentir és la primera que desenvolupem i la darrera que perdem, fins i tot moribunds en el llit d'un hospital. I la música, més enllà del seu valor com a creació artística, és emoció.

Punts de llibre per a lectures inoblidables - III

Les paraules d'un gran poeta

"L'avui és l'ahir que et pots permetre."

Francesc Garriga Barata (1932) 

Del futur del periodisme

Diuen que vivim un dels millors moments per a l'exercici del periodisme. És possible que si fas aquesta afirmació davant un periodista sense feina o un estudiant que ja comença a percebre les dificultats de poder viure de la seva feina en un futur no gaire llunyà et mirin amb cara d'escepticisme i pomes agres. Però aquesta dura realitat i les dificultats per les que passen moltes grans capçaleres del sector conviu amb el protagonisme d'un moment històric on están passant moltes coses de gran trascendència. És on el periodisme de qualitat s'ha de fer un lloc per a explicar, analitzar amb rigor i reflexionar sobre els grans temes. Aquest periodisme és una necessitat real i té valor econòmic, malgrat el consum creixent de periodisme gratuït en suport digital.
Per això cal també una ràpida adaptació als nous suports i plataformes de distribució i aconseguir que el públic consumidor de periodisme valori el periodisme que es mou a la xarxa i pagui per ell. 
És el que està aconseguint el diari Ara; ser una referència a la xarxa, amb un nombre considerable de subscriptors a l'edició digital, sense renunciar per això a la presència al quiosc. 
Cada vegada serà més habitual llegir el diari des d'una tauleta i calen diaris multiplataforma que hagin sabut prestigiar-se a la xarxa i aconseguit que els lectors paguin pels continguts. 
És el que deia Stephen Dunbar-Johnson, editor del International New York Times, antic International Herald Tribune; que ha hagut de reconvertir-se una vegada més: "Si la gent no paga no pots fer periodisme de qualitat, i la gent només ens pagarà si fem el millor periodisme del món, aquesta és la nostra batalla diària". 
Aquest és el repte: l'adaptació a una nova època, l'enginy i per damunt de tot la qualitat del producte que ofereixes a la societat. 
El periodisme té futur. Sí. I tant! Però amb qualitat, noves eines i nous suports.

La lectura en imatges - XI

La nit, abans d'anar a dormir, és el gran moment lector de molts que no en poden trobar d'altres al llarg del dia. És un moment de relaxació, sovint després d'una jornada esgotadora de treball o altres obligacions. Un moment lector de pau i serenor, d'intens plaer, abans de ser vençuts definitivament per la son. 

Desprestigi

De vegades em pregunto com és possible que haguem entrat en una espiral de desprestigi que sembli no tenir aturador. Sumem despropòsits un rere l'altre i no hi ha pràcticament res que se salvi. Quina institució pot dir que manté íntegres el prestigi i la dignitat?
Tenim un Tribunal Constitucional presidit pel senyor Francisco Pérez de los Cobos, que ha estat militant del partit polític al govern i que ha mostrat la seva hostilitat cap a causes que ha de jutjar i al que no es considera que això l'incapaciti per a ser objectiu quan ha d'emetre el seu judici.
Acabem d'aprovar una nova llei educativa sense cap mena de consens ni futur, d'esquena a gairebé tot (professionals, famílies, forces polítiques; societat, en definitiva) i que serà novament derogada quan se'n tingui possibilitat. Com a part molt directament involucrada en el tema em sento menystingut. No sóc qui ha d'aprovar una llei, però sí que se m'hauria de consultar i demanar el parer com a mínim, ja que formo part dels qui haurien de portar-la a la pràctica. Res de res. Tot a força de majoria absoluta com si res més calgués tenir-se en compte. Serveix una llei aprovada d'aquesta manera per a solucionar els problemes de l'educació i prestigiar-se? Tot al contrari. És la prevalença de la ideologia per damunt del criteri professional, com si tot passés per la suposada defensa d'uns drets individuals per damunt del consens social. Em deprimeix pensar que he viscut l'aprovació d'una nova llei educativa de les que gairebé he perdut el compte i que encara n'hauré de veure l'aprovació d'alguna més abans de jubilar-me. No és seriós i forma part d'aquesta espiral de desprestigi. 

Vivim en un país on fer apologia del nazisme o enaltir el franquisme continuaran sense ser delicte. Em pregunto com pot ser que ideologies que són utilitzades per incitar a l'odi i la violència siguin tolerades sense crear alarma social.
I una de les últimes cireretes del pastís la vam tenir ahir quan determinades forces polítiques van utilitzar el Parlament per escalfar l'ambient i afavorir la crispació.
Com es pot pretendre que la gent mantingui la confiança en les institucions? Vull pensar que hi ha una majoria anònima i assenyada que sap caminar sense perdre's pels viaranys del populisme, la demagògia i el desprestigi.

Qüestió d'atzar

"No és la saviesa el que regeix la vida, sinó l'atzar."  

Marc Tul·li Ciceró (106 a.C. - 43 a.C), polític, filòsof, escriptor i orador de l'Antiga Roma. 


Quanta raó!

A recer

Preciós homenatge a l'amor de la poetessa alemanya Nelly Sachs (1891-1970), en traducció de Josep Porcar.



A recer

A recer estan els amants
sota un cel empedrat.
Encara un element secret els hi infon l’alè
i són beneïdes les pedres
i tot el que creix
fa casa en ells.
A recer estan els amants
i és per ells que els rossinyols encara canten
i no han de morir en la sordesa
ni en les plàcides faules dels boscos els cabirols
han de patir dòcilment.
A recer estan els amants
quan troben el dolor ocult de l’horabaixa
que sagna en una branca de salze —
i de nit assagen somriures a la mort,
la dolça mort,
amb cada pena 
pouada a la nostàlgia.

D de 500

Com qui no vol la cosa he arribat a l'entrada 500 del bloc. Miro enrere, veig que ja han passat més de quatre anys i que hi he deixat una mica de tot. Vaig començar molt cenyit a les meves lectures i m'he anat obrint a d'altres àmbits que m'ha vingut de gust compartir. Em sorprenc d'haver assolit una modesta continuïtat, d'anar trobant idees i reflexions a les que seguir posant paraules, d'haver trobat persones que m'han fet arribar comentaris encoratjadors, espurnes d'alguna cosa que arriba. 
Com tantes coses a la vida, és situar-te en un camí i començar a caminar; anar endavant. Tant de bo no ens aturem i trobem la manera de continuar. De moment, celebrar la petita fita que l'entrada d'avui suposa.

M'agrada el teu nom

Benvinguda!

"Quatre barres i una estrella. Sóc la campana Llibertat." 
Tocar-te i sentir-te és un desig que esdevé clam.

Bocins de saviesa - IV

"Quan haureu tallat l'últim arbre, quan haureu enverinat l'últim riu, quan haureu matat l'últim animal, us adonareu que el diner no es menja."

Punts de llibre per a lectures inoblidables - II