divendres, 11 d’octubre del 2013

Desprestigi

De vegades em pregunto com és possible que haguem entrat en una espiral de desprestigi que sembli no tenir aturador. Sumem despropòsits un rere l'altre i no hi ha pràcticament res que se salvi. Quina institució pot dir que manté íntegres el prestigi i la dignitat?
Tenim un Tribunal Constitucional presidit pel senyor Francisco Pérez de los Cobos, que ha estat militant del partit polític al govern i que ha mostrat la seva hostilitat cap a causes que ha de jutjar i al que no es considera que això l'incapaciti per a ser objectiu quan ha d'emetre el seu judici.
Acabem d'aprovar una nova llei educativa sense cap mena de consens ni futur, d'esquena a gairebé tot (professionals, famílies, forces polítiques; societat, en definitiva) i que serà novament derogada quan se'n tingui possibilitat. Com a part molt directament involucrada en el tema em sento menystingut. No sóc qui ha d'aprovar una llei, però sí que se m'hauria de consultar i demanar el parer com a mínim, ja que formo part dels qui haurien de portar-la a la pràctica. Res de res. Tot a força de majoria absoluta com si res més calgués tenir-se en compte. Serveix una llei aprovada d'aquesta manera per a solucionar els problemes de l'educació i prestigiar-se? Tot al contrari. És la prevalença de la ideologia per damunt del criteri professional, com si tot passés per la suposada defensa d'uns drets individuals per damunt del consens social. Em deprimeix pensar que he viscut l'aprovació d'una nova llei educativa de les que gairebé he perdut el compte i que encara n'hauré de veure l'aprovació d'alguna més abans de jubilar-me. No és seriós i forma part d'aquesta espiral de desprestigi. 
Vivim en un país on fer apologia del nazisme o enaltir el franquisme continuaran sense ser delicte. Em pregunto com pot ser que ideologies que són utilitzades per incitar a l'odi i la violència siguin tolerades sense crear alarma social.
I una de les últimes cireretes del pastís la vam tenir ahir quan determinades forces polítiques van utilitzar el Parlament per escalfar l'ambient i afavorir la crispació.
Com es pot pretendre que la gent mantingui la confiança en les institucions? Vull pensar que hi ha una majoria anònima i assenyada que sap caminar sense perdre's pels viaranys del populisme, la demagògia i el desprestigi.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada