Diu així:
EL CONTE DE LA GRANOTA SORDA
Un grup de granotes viatjava pel bosc, quan de sobte dues d'elles van caure en un pou de molta fondària. Les altres es van reunir al voltant del forat i, quan es van adonar de la profunditat que tenia, van dir a les granotes caigudes que, per estalviar-se esforços inútils, s'havien de donar per mortes. Malgrat això, seguien tractant de sortir del forat amb totes les seves forces. I les altres els deien que aquells esforços no els servirien de res, que se'ls podien ben estalviar.
Finalment, una de les granotes va fer cas del que li deien des de dalt, es va donar per vençuda i va morir.
L'altra va continuar esforçant-se i saltant amb tota la força que podia. La colla de granotes li cridava que era inútil, però la granota seguia saltant, cada vegada amb més força, fins que finalment va sortir del forat del pou.
Quan ho va aconseguir les altres li van preguntar: "¿No escoltaves el que et dèiem?"
La granoteta els va explicar que era sorda, i que creia que les altres l'estaven animant des de dalt a esforçar-se més i més per poder sortir del forat.
Les paraules d'ànim i de suport poden ajudar algú a lluitar, superar-se i assolir els seus objectius; però les paraules també poden desmotivar i enfonsar l'ànim. Hem de saber trobar i transmetre les paraules que esperonin a lluitar i superar les dificultats del moment. Una paraula d'ànim després d'un fracàs val més que una hora d'ensabonada després d'un èxit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada