Dies de festa i celebració

"L'esclat de festes i celebracions és sal en les ferides de la malaltia, la pobresa i la soledat."

Missatge trobat

Entre el soroll i la pressa
fes el teu camí
sense oblidar que el silenci és pau.
Mentre puguis,
i sense abaixar el cap,
sigues amic de tothom.
Digues la teva veritat
sense córrer
i que tothom l'entengui.
Escolta els altres
encara que els trobis pesats
i una colla d'ignorants:
ells també tenen quelcom a dir.
No et comparis pas als altres:
podries sortir-ne bufat o amargat,
perquè un altre sempre pot ser més bo o menys bo que tu.
Alegra't dels teus èxits
i no t'encaparris pels teus fracassos.
Estima la feina que facis per senzilla que sigui:
és una riquesa concreta en un món de vaguetats.
Mira bé el que fas, perquè el món és enganyós:
però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona,
que lluiten per un ideal,
i que hi ha més herois del que et penses.
Sigues sincer i no fingeixis l'amistat;
no tractis l'amor amb cinisme,
puix que, malgrat el que pugui venir i els desenganys,
l'amor torna a néixer, com l'herba que trepitges.
Inclina't davant l'inevitable pas dels anys
sense enyorar la joventut i els seus gustos.
Convenç-te que hom no es fa fort en un dia
i no et deixis portar per les quimeres
que només cansen i et deixen arraconat.
Més enllà de tota austeritat,
sigues bo amb tu mateix.
Tu ets tan fill com els arbres i els estels.
Hi tens un lloc en aquest món.
Encara que no t'ho creguis,
l'univers fa camí endevant.
Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu,
i fent la teva feina, 

o esperant entre el soroll i la confusió,
no perdis pas la pau.
Malgrat les vileses, les dificultats i els somnis escapçats,
la vida és bella.
No ho oblidis
i seràs feliç.

Poema trobat a l'església de Sant Pau, a Baltimore, l'any 1693

Tempus fugit

A mesura que vaig sumant anys tinc la sensació que el temps passa més de pressa. Arriben els dies que ni te n'adones i passen amb la mateixa velocitat. 

Nadal, Sant Esteve. Aviat, Cap d'Any, Reis. I santornem-hi que no ha estat res.
Faig, però el temps se m'escapa. Sumo dies, mesos, anys, i constato dia sí i dia també que moltes coses ja no tornaran. El temps vola, s'escapa. Assumeixes que cada dia que et despertes és un regal que cal aprofitar. Carpe diem. No hi ha més. Viure el moment, paladejar la vida.
Cada dia més perquè cada cop en queda menys.

La teva llum és la seva esperança

Hi ha frases que són absolutament rodones, un reclam ple de sentiment i de força a favor de la solidaritat que qualsevol personal amb un mínim de sensibilitat subscriuria. És el que fan any rere any la gent de Mans Unides promovent l'adquisició solidària d'aquestes llànties per donar un cop de mà a projectes relacionats amb l'educació dels infants més desafavorits del planeta. Enguany es tracta d'un projecte a Lúreg (Índia) per reconstruir una escola de primària. Altres anys ha estat al Perú o d'altres racons del planeta.
Per als cristians el Nadal és llum, però no per afavorir un consumisme que enfarfegui sinó per a dibuixar un futur d'esperança que ens dignifiqui com a humans.
Benvinguda la solidaritat, un cop més, que treballa altruistament per eradicar la pobresa i la fam del món.

Les copes que un dia deixen de brindar

La taula de Nadal d'una família és el fidel reflex de la seva evolució al llarg del temps. Així, de la mateixa manera que els naixements i les unions la fan créixer i viure amb il·lusió les estretors que de vegades comporten, les absències l'omplen de tristesa i buidor. 
Hi ha un dia en que les copes deixen de brindar, som menys i estarem més amples; però l'aparent confort de l'espai que guanyarem no compensarà el record dels qui ja no s'hi asseuen, del buit que ens deixen els qui ja no hi són o que per circumstàncies no poden compartir la diada. 

Hi ha copes que un dia deixen de brindar i fan més viu el record d'altres anyades.

Bon Nadal

Aquesta felicitació fa temps que corre per la xarxa i és una forma bella i original d'homenatjar l'amistat i transmetre bons desitjos.

Així sia.

Resistir és vèncer

La frase li devem a l'explorador i aventurer Sir Ernest Shackleton (1874-1922), un home que va tenir el somni  d'ésser el primer a travessar l'Àrtic. Corria l'any 1914 i per intentar reclutar la tripulació que necessitava va posar un peculiar anunci al The Thimes: "Es busquen homes per a un viatge perillós. Salari baix, fred penetrant, llargs mesos en la més completa foscor, perill constant i escasses possibilitats de tornar amb vida. Gran honor i reconeixement en cas d'èxit". 

No sé si un anunci que pinta les coses tan díficils engresca massa, però se li ha de reconèixer valentia i sinceritat.  La cosa pintava difícil, tot un repte. D'entrada va aconseguir reclutar la tripulació que necessitava per al vaixell Endurance, amb el que intentaria culminar el seu somni. Però el viatge va estar ple de vicissituds, el vaixell va quedat atrapat en el gel i van haver d'abandonar-lo. A partir d'aquí va anar substituint el somni per l'objectiu real i proper de salvar els seus homes, als quals va haver d'esperonar de totes les maneres per a poder superar la difícil situació per la que passaven. 

Sir Ernest Shackleton, la vida del qual va estar plena de fracassos, ara és recordat pel seu exemple de lideratge en haver prioritzat el salvament de la seva tripulació i la importància del grup per damunt dels interessos individuals.

La resistència davant l'adversitat com a signe de superació i victòria. 

La situació descrita guarda un gran paral·lelisme amb la situació política que viu Catalunya. Tenim al davant una travessa que estarà plena d'hostilitat i vicissituds. Serà una etapa de grans dificultats. Però els líders han de lluitar pel que els uneix al servei de la seva gent, la gent que els ha fet confiança; sense tacticismes, amb valentia i honestedat. 

Si sabem resistir units, vencerem.

Aforisme nadalenc

 

"Sempre hi ha un record 
per als qui ocupen 
un raconet del teu cor."

Solidaritat, dos anys després

Escriure un bloc és assumir que potser ningú et llegirà, que el que escriuràs potser no suscitarà cap interès, que pot ser ignorat amb indiferència, que ningú es molestarà a recollir el missatge que potser amb molt d'esforç has volgut fer arribar als altres. 
Les motivacions per a escriure un bloc poden ser moltes, però bàsicament convergeixen en el fet de sentir-te millor amb tu mateix i compartir amb els altres pensaments, emocions, reflexions i tot allò que consideres que els pot agradar o ser d'utilitat.
En el meu cas, reconec que les expectatives inicials eren molt baixes, més properes a una provatura que donés sortida a coses que anava elaborant en diferents àmbits de forma irregular que no pas a una elaboració sistemàtica de continguts d'una temàtica concreta. Però el temps ha anat perfilant les coses, donant consistència i regularitat als continguts, dibuixant certa identitat.
Descobrir un bloc és en gran part fruit de la casualitat o d'una recerca concreta. I la fidelització és quelcom difícil d'aconseguir. Implica molta seducció, molta sintonia. I si no hi ha una coneixença personal, un vincle emocional, una connexió amb el que s'hi troba, és difícil assolir el seguiment regular d'un bloc. 
Per tots aquests motius sempre he sentit certa curiositat per saber què ha portat algú a entrar en aquest bloc, què estava buscant, què hi ha trobat. Majoritàriament s'hi entra quan s'està fent una recerca. I modestament em satisfà veure que ha estat útil en l'àmbit de la docència, que s'han valorat punts de vista sobre un llibre, que potser ha ajudat a fer algun treball. Però el que més m'ha sorprès és veure que hi ha més de mil cent visualitzacions de les dues entrades que fan referència a la solidaritat. És una recerca regular, que es manté pràcticament durant tot l'any, tot i que és més intensa en aquesta època solidària per excel·lència que són les festes nadalenques. 
I hi ha una trentena d'entrades que han tingut més de cent visualitzacions. Són marques modestes, però també el reflex que s'hi han aportat continguts que han estat valorats, que han tingut cert ressò. 
La solidaritat és potser el concepte que mobilitza més energies a la nostra societat. Hi ha molta gent sensibilitzada i motivada per ajudar als altres. Mostrar solidaritat ens fa sentir millor. I potser per això és una paraula estimada, valorada i respectada que mou el millor de cadascú de nosaltres. La solidaritat s'identifica amb la sensibilitat social. Qualsevol bona causa mereix la solidaritat dels altres. Que et diguin insolidari, més enllà de la percepció d'un insult sinònim d'egoista, és una afirmació que et fa sentir allunyat del desig de justícia que està a la base del progrés social, del desig de voler millorar les coses. La solidaritat esdevé, així, un valor suprem, inqüestionable, que identifica una societat progressista. Mostrar-te solidari i afirmar la solidaritat et fa digne de pertànyer en aquesta societat. Aquí rau gran part del seu èxit i també del seu encís.

Som-hi doncs, un any més, amb la Marató de TV3 i amb les moltes iniciatives que persegueixen fer un món  millor i una mica més just. 

Poema laic de Nadal

Il·luminació nadalenca
 del carrer Barcelona de Manresa (2012)

Aquest Nadal...
          ... contempla la bellesa amb serenor,
              respira a fons la pau 
              que trobis al teu pas,
              omple't dels silencis 
              que asserenen l'esperit
              i desa-ho tot
              en els teus sentits.
              Deixa que els llums festegin
              amb el bullici de la gent al carrer,
              però aparta la pressa i el soroll
              que només destorben la teva intimitat.
              Obre un nou espai
              per a l'amor i l'amistat: 
              tan importants són els altres per a tu
              com tu per a ells.
              Sàpigues perdonar les ofenses: 
              les rancúnies només creen neguit. 
              No arraconis els propòsits 
              que un dia et van il·lusionar 
              i converteix les teves paraules 
              en sentiments. 
              Només l'autenticitat 
              dóna sentit al que desitges.

Criatures dolcíssimes que foren

El diari Ara va tancar les informacions que cobrien la passada campanya electoral amb un simpàtic reportatge que mostrava instantànies de la infància dels candidats. Vistos així costa de dir qui inspira més confiança. Tots semblen aplicats, mostren una mirada innocent, més o menys murri, enjogassada; com correspon a l'edat. 
El que queda clar és que no hi ha res com la infància i l'etapa escolar per a trobar imatges de la bondat i la transparència en l'expressió de les persones, expressions d'innocència i ingenuïtat que ja dibuixen la personalitat que els definirà en el futur. 
Ara som a les seves mans.

Criatures dolcíssimes que foren

El preu de la soledat

"Quan et retires del món, el món es retira també de tu en la mateixa mesura."

Serem allò que vulguem ser

"Més ens val la incertesa i el risc
d'ara mateix,
que l'enyor i l'angoixa."

Miquel Martí i Pol (1929-2003)